Un xaval de 19 anys, d’Albuquerque, New Mexico, ha parit un grup que es diu Beirut, un àlbum que es diu Gulag Orkestar i la música barreja electrònica, rock, pop i la música gitana de l’Europa de l’Est. Què és més sorprenent?

El més sorprenent és el resultat: fantàstic! És un CD divertit, amb trempera, que beu dels mariachis i dels gitanos, dels cantautors com Nick Cave i Rufus Wainwright i d’una manera d’entendre la vida inquieta i lúdica. El referent musical més semblant que trobo és la No Smoking Orchestra d’Emir Kusturica. Polca, vals, acordeons, secció de metall, mandolines, pandereta … Els que heu vist Chocolat, recordeu el paper de Johnny Depp?

Les lletres són tristes, melancòliques o desencantades, però la música traspúa optimisme. L’encant de la contradicció. Només s’han permés un convencionalisme: canten en anglès.

La seva web és aquesta. Allí mateix, a més de trobar fotos del Zach Condon (el responsable de tot plegat) podeu trobar dues cançons en MP3, la dolça Postcards from Italy i Mount Wroclai (Idle Days), que us recordarà immediatament al Yann Tiersen d’Amelie. A llocs com Rhapsody, Rolling Stone o eMusic podeu escoltar o descarregar l’àlbum complert.

Ja posats, també podeu escoltar la segona cançó directament aquí:

El nom de Beirut ja diu a les clares que el mestissatge és la forma de vida del jove Condon. En Django Reinhardt n’estaria orgullós.

Salut i sort,
Ivan.

Beirut
Gulag Orkestar
Ba Da Bing!, 2006