Aquest any, si

El culé, quan l’equip guanya dos partits seguits, acostuma a veure el got completament ple. Aquest cop, crec que podem ser raonadament optimistes.

En els darrers anys, sempre que es deia que el Barça tenia un bon equip, es destacava la seva vessant ofensiva, la capacitat de fer molts gols, però alhora es trobava a faltar solidesa defensiva. Això s’ha fet inclús quan l’equip ha estat el menys golejat de la lliga, com va passar l’any passat o també el primer any de Johan, on només el fet que Unzué jugués els darrers dos partits va impedir a Zubi guanyar el trofeu Zamora.

És més: fins ahir, Radio Macuto proclamava insistentment que l’equip estava dissenyat per a jugar a l’atac i que no sabia fer-ho de cap altra manera. Que no sabia patir. Patir, pel Barça, era que li costés guanyar un equip que renunciés a atacar i només es dediqués a tancar-se al darrera, el que Maguregui (què ha sigut d’ell?) va batejar com l’autobús.

Not anymore.

Ahir, vam veure dos Barces completament diferents al que estàvem acostumats. A la primera part, semblava que en lloc de Rikjaard l’entrenador fos Capello: l’equip atacava, però sense que es notés. La defensa, ben clavada al darrera; el mig del camp, lluitant cada pilota com si li anés la vida; els de davant, ballungant-se sempre i portant de bòlit la defensa contrària. A l’atac, si; però sense prendre cap mena de risc.

A la segona part, es va disfressar de Chelsea, de Bayern, d’Inter, de València, els grans mestres del contracop. Va cedir el control de la pilota (el primer manament de la religió cruiyffista) i va clavar-la en una contra, aprofitant no només que els seus cracks estan en plena forma física i mental, sinó també que té cracks a totes bandes del camp.

Un equip equip no es pot traïr a si mateix, ha de ser fidel al seu estil. Però si és capaç d’executar un canvi tant gran davant d’un rival tant qualificat i sortir-se’n, aleshores estem parlant d’un equipàs. I la grada nota que té un equipàs: va marxar Messi precipitadament i no va haver cap murmuri temerós.

Aquest any, si? Potser. Però segur que tenim tants números com el que més. I que cap dels altres vol que li toqui divendres la bola que porti el nostre nom.

Salut i sort,
Ivan.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: