I el que jo penso és que això és reflex d’una mentalitat poc democràtica. Creure que els resultats són dolents és suposar que l’electorat s’ha equivocat, la qual cosa contradiu la vera essència del sistema: el poble escolleix la millor opció, la que creu que més li convé.

Tot i que Alemanya va protagonitzar el 1933 el que probablement és el pitjor error electoral de la Història, crec que el fet de considerar-ho un error és en si mateix pervers. És el mateix que penso quan uns acusen els nacionalistes d’enganyar el poble català fent servir el sentimentalisme nacional o quan els altres diuen que el PP només guanya perquè fa servir la demagògia i els baixos instinctes. Què passa, que catalans i sorians sóm imbècils? No m’ho sembla pas.
Crec que és més probable que el PP convenci de debó els sorians (per posar per cas) que Espanya és en perill i que CiU i ERC (entre d’altres) identifiquin necessitats i aspiracions en l’electorat que d’altres formacions han menyspreat.

I respecte de la bondat d’un determinat repartiment d’escons, hi ha molt a parlar. El que ha succeït a la RFA provocarà necessàriament diàleg i negociació, activitats essencials i que haurien de ser centrals a la política democràtica. Sempre serà més difícil posar-se d’acord entre tres que entre dos (només cal mirar el sidral que hi ha montat amb l’Estatut) però el resultat també deixarà menys gent descontenta i, sobretot, no deixarà ningú despenjat. La dictadura de la majoria no és democràcia. El respecte (tenir en compte de debó) a la minoria és condició imprescindible.

Ara caldrà baixar-se pantalons i sacrificar alguns egos, fent veure que mai no es van dir algunes desqualificacions i altres acusacions que en campanya van semblar oportunes i ocurrents … però això és la política.

Salut i sort,
Ivan.