Hi ha anys que li donen l’Oscar a una pel·lícula que no és ni de bon tros la millor de l’any. Aquest cop li han donat a un film que, serà el millor o no, però és boníssim.
Pels seguidors dels germans Coen, la referència és clara: Fargo. Cinema negre i humor negre. Personatges molt humans, febles i contradictoris, deixats de la mà de Déu i del guionista davant d’un paissatge dur i unes circumstàncies inclements.
I violència. Totalment justificada pel caràcter dels personatges i els negocis als que es dediquen. Sense ser un film d’acció, hi ha una bona dosi de trets i de sang, però no s’assoleix el nivell que podriem anomenar escabrós. Qui cregui que és una pel·lícula lleugera, va errat. No Country for Old Men exigeix concentració en la mirada, cada fotograma està carregat de significat per una gent d’existència ensopida en un lloc on mai no passava res fins que va passar de tot.
Javier Bardem s’ha emportat el premi de l’Acadèmia, però fóra molt injust no reconèixer que la resta del repartiment li aguanta el nivell. Des d’un Tommy Lee Jones magníficament crepuscular fins a un Woody Harrelson que broda els papers de malvat, passant per extraordinaris Josh Brolin i Kelly Macdonald, en papers tots ells que demanen més d’un registre.
Ambientació, fotografia, guió, música, … aneu pensant en les diverses capes d’una pel·lícula. Jo he estat incapaç de trobar-li una sola errada. Perquè crec que el pentinat del Bardem és intencionat, és clar.
Adient pels que busquen històries i personatges intensos i no són alèrgics al cinisme. Contraindicat per a les ànimes sensibles.
Actualització: havia oblidat esmentar que Miquel ha comentat la novel·la de Cormac McCarthy en que es basa el film.
Salut i sort,
Ivan.
-
Comentaris Recents
Jordi a Cuida’t lauriii a Sherlock Holmes y el Rey de lo… lauriii a Sherlock Holmes y el Rey de lo… Ivan a Whatever Works francis black a Whatever Works blogs
27 Febrer 2008 at 8:48 am
doncs a mi no em va agradar la peli.
http://tommyx34.wordpress.com/2008/02/23/no-country-for-old-men-2008/
27 Febrer 2008 at 3:36 pm
A mi me gusto mucho , los coen me gustan , pero aqui se superan , es dura .
27 Febrer 2008 at 5:12 pm
Jo vaig al·lucinar. Estic per dir que em va agradar més que el llibre. En canvi, la primera frase que va pronunciar la meva dona en acabar la peli, al cine, va ser: “Quina merda”.
Total, que és una d’aquelles pelis que o hi entres, o no hi entres. Com totes, si m’apures.
Avui toca THERE WILL BE BLOOD. A aquesta també li tinc moltes ganes.
27 Febrer 2008 at 5:51 pm
És el que tenen les pel·lícues crues i dures, que són difícils de païr i hi ha qui no pot amb elles.
Miquel: t’he deixat un comentari a l’article sobre eMusic.
Salutacions a tots.
27 Febrer 2008 at 7:03 pm
Una meravella de pel.lícula, i no parlo ja de There will be blood: magistral.
Ens llegim, una salutació!
27 Febrer 2008 at 8:06 pm
Genial film! No apte per cinèfils aficionadillus, es Cohen en estat pur!!
28 Febrer 2008 at 7:24 am
Hola Ivan, t’he respost a això de l’emusic a Codonyades.
Et copio la resposta, per estalviar-te el viatge, però si vols meś aclariments no dubtis en demanar-los:
===========================
Hola Ivan! El disc de Jazz m’ha agradat molt, la veritat. I el de Balmorhea és espectacular.
A emusic pagues un tant al mes, segons la modalitat, i això et dona dret a comprar / descarregar X cançons (jo són 65 cançons per 13,84 €, per exemple). Es fa amb la tarja de crèdit, ells et van carregant els 13 i escaig € cada mes. Si et sobren cançons al final del mes? Ah! Se siente! Les perds, així que has de mirar d’apurar-les. Quan t’apuntes o et convida un clien (jo?) et regalen un grapat de cançons per que te les puguis descarregar i veure com va, i després pots desapuntar-te sense compromís. Per descarregar-les es pot fer cançó a cançó amb el navegador o per àlbums sencers amb un programet que et descarregues de la web. Jo n’estic molt satisfet. Si decideixes provar-ho, com deia, diguem’ho i t’envio una invitació!
Enjoy!