No fa gaire dies vaig esmentar una notícia que demostrava que la Justícia no va bé. Avui me’n trobo amb una altra que demostra que la Sanitat, tampoc.
O potser no és la Sanitat, sinó l’Administració. Però a la gent que paga els impostos amb el seu sou i que només té sou si el seu empresari (o els seus clients) li paguen, i només li paguen si queden contents, això ens importa un rabe.
Moltes companyies tenen una oficina d’atenció al client. Les d’algunes, fins i tot funcionen. Estaria bé que les Administracions Públiques tinguessin oficines d’aquestes que funcionessin, i no un Defensor del Pueblo o un Síndic de Greuges que engegui un procediment que trigarà mesos en aclarir-se.
I un altre tema: jo puc anar a l’uròleg la setmana vinent si demano hora avui, perquè pago uns trenta euros al mes per una mútua. Pago bastant més per la seguretat social (que també és cert que cobreix moltes altres coses; i que el que pago va a les prestacions actuals, no a les meves futures). El model privat és més eficaç? I més eficient?
Si és així, canviem de model. Passem de contractar metges i construir hospitals a contractar mútues, assegurances i a establir en els seus contractes-programa que tenen l’obligació d’oferir a preus assequibles la cobertura de les necessitats bàsiques.
Però dic jo que ha d’haver alguna manera millor de fer les coses, no?
Salut i sort,
Ivan.
