Seguint amb la meva tendència al Cult of the Old, he escoltat un àlbum en directe de fa gairebé 10 anys. I m’ha agradat força.

De fet, Songs from the Small Machine: Live in L.A. es va publicar com a BluRay i DVD, en aquest darrer cas amb el CD d’acompanyament.

El cas és que en Lindsey Buckingham va sortir el 2011 de gira per a promocionar el seu àlbum Seeds of Sorrow i, igual que havia fet Miguel Ríos a començament dels 80, va tenir els pebrots d’enregistrar un àlbum en directe en un dels primers concerts de la gira (l’andalús ho va fer en un concert únic abans de sortir a la carretera, ja amb l’àlbum publicat).

La jugada li va sortir molt bé al senyor Buckingham. Songs from the Small Machine: Live in L.A. és un enregistrament que fa molt de goig escoltar i que explora tant la que aleshores era actualitat d’un gran músic, com també el seu repertori clàssic, i sense que es percebi un gra de nostàlgia.

Trobem en aquest concert tres grups de cançons. El primer és el set acústic interpretat en solitari per Buckingham. És la part on llueix el seu delicat fingerstyle característic a la guitarra i on inclou una intensa i crua versió de Big Love, la cançó que obria aquell esplèndid Tango in the Night del 1986.

Amb el trio de músics d’acompanyament navega per llocs més comuns, tant el seu vessant pop-rock en solitari, com en les versions particularment intenses d’alguns dels grans èxits de l’època de Fleetwood Mac.

Tot plegat, Songs from the Small Machine: Live in L.A. és en conjunt un àlbum cantellós, en el que el tempo canvia molt dels moments més plàcids als més agressius i on Lindsey Buckingham, magnífic compositor i notable guitarrista, deixa també clar que no passarà a la història com a cantant, i menys ara amb una veu a la qual se li percep el pas dels anys.

En definitiva, un molt bon àlbum, adient per acompanyar una tarda de confinament, però contraindicat com a música ambiental durant una conversa.