Agafes el tramvia amb els auriculars posats, escoltant un episodi d’En guàrdia!, i pensant en les compres que faràs d’aquí una estona. I de sobte puja una noia i s’asseu al seient de l’altre costat del passadís, i reconeixes aquell veí que no haguessis pensat mai que reconeixeries, perquè a casa el menystenies bastant.

I de sobte et trobes mentalment en el Passeig de Gràcia.

Salut i sort,
Ivan.