Un munt de periodistes i intel·lectuals s’han queixat ja d’haver estat llinxats a twitter. No n’hi ha cap que em faci pena, la veritat.

twitter, a diferència dels diaris impresos en paper i dels programes de ràdio o televisió, permet que la comunicació pugui ser bidireccional. Jo publico aquesta parrafada a twitter i vosaltres podeu dir què sóc imbècil, què estic molt equivocat, què no és res més que un recull d’obvietats, o el que us sembli.

Què digueu la vostra a mi m’agradarà, perquè voldrà dir què us he tocat quelcom què us ha motivat una reacció. I si a més em dieu alguna floreta llavors la meva vanitat s’engreixarà encara més. Però si em critiqueu, no veig perquè tinc dret a queixar-me. No m’heu obligat pas a publicar-ho, oi? No volia jo saber què us havia semblat?

Dgent que escriu n’hi ha de dues menes: els vanitosos i els vanitosos que a més es guanyen la vida escrivint. I aquests darrers tenen encara menys perdó per queixar-se, ja que la seva presència a twitter busca generar influència, notorietat i promoció de la pròpia marca. Gent tant intel·ligent com el Xavier Sala i Martín o el Francesc-Marc Alvaro no només escriuren a twitter (tècnicament: escriuen a altres llocs però enllacen els continguts a twitter) sinó que a més els molt pesats fan difusió de molts dels comentaris favorables que reben.

Ja ho entenc que rebre insults no és gens agradable. Però de gent a la vida n’hi ha de totes menes, i de totes menes la trobes també a twitter. Si el Santiago Segurola, el Toni Soler, el Francesc-Marc Alvaro o el catedràtic Joaquim Brugué s’han cansat de llegir reaccions negatives (i maleducades i segurament desagradables i fins i tot amenaçadores) és el seu problema.

És el que té escoltar la gent; que hi ha gent de tota mena i opinen com els sembla. I ho continuaran fent, a qualsevol barra de bar, dient les mateixes coses però lluny de les orelles delicades.

Naturalment, em sembla malament la mala educació i molt malament les amenaces (i caldria veure si aquí si la Justícia i la policia haurien d’intervenir). Però parlar de llinxaments em sembla fora de lloc.

Salut i sort,
Ivan.