Una mala pel·lícula per un tema candent i una cançó ja mítica.

El de la prostitució és un tema què apareix continuament a la nostra cultura. De Maria Magdalena a Pretty Woman passant per Roxanne i tot el què volgueu. I mentre a un munt de llocs del món occidental la prohibeixen, a d’altres llocs (Suïssa, per exemple) és legal. I a França, és clar, hi ha encesos debats.

Fins i tot s’ha arribat a fer el musical en que es basa aquesta The Best Little Whorehouse in Texas (aquí traduïda com La casa más divertida de Texas, es veu què al 83 Espanya ja era un país tolerant què sabia traduir de l’anglès) i què m’ha semblat un film disbaratat, kirscht, i musicalment poc interessant, però què comptava amb dues estrelles rutilants als anys setanta, el Burt Reynolds i la Dolly Parton i un còmic aleshores molt de moda, el Dom DeLuise. Els amants de Northern Exposure reconeixereu també el Barry Corbin en un rol secundari.

the-best-little-whorehouse-in-texas

Molt poc a destacar a banda de la interpretació original d’una cançó que tothom associa a una altra banda sonora (compte amb els enllaços: tots dos són del final de les pel·lis!) i una nominació a l’Oscar a un gran actor en rols secundaris, el Charles Durning.

Em sembla molt més interessant tractar d’esbrinar perquè aquesta pel·lícula va passar sense pena ni glòria i en canvi Belle Epoque va tenir tant d’èxit i fins i tot va guanyar un Oscar.

Adient per a animar una bona tertúlia. Contraindicada als seguidors PP.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s