N’havia sentit molt a parlar, però viure-ho és tota una experiència. Suïssa és un país què parla molt fluix.

Avui hem presenciat (a Thun, què de moment és la població que més m’ha agradat) una baralla de trànsit. Un vell què sortia d’un aparcament armat d’un Mercedes descapotable gairebé s’enduu per davant una senyora què, indignadíssima, no ha estalviat cap mena d’insults i malediccions i li ha dit de tot.

La part clau és li ha dit de tot.

Els decibelis no han pujat més enllà del mínim exigible per a què el missatge arribés a destinació. La indignació anava en el to i l’expressió facial. Amb el meu alemany infrahumà ho he entès tot… tot i què un iPod barceloní situat a 20 metres podia haver fet més soroll.

I ser en un restaurant o un mercat ple de gent i poder portar una conversa xiuxiuejant, és quelcom que una cosa és què t’ho expliquin i una altra, viure-la.

I si, us prometo que a Suïssa xiuxiuejo. O ho intento ben fort.

Salut i sort,
Ivan.