Segona vegada que llegeixo una novel·la de Naguib Mahfuz i segon cop que m’enganxa la seva escriptura.

Sota l’aparença d’una novel·la costumbrista, Mahfuz ens regala un conte moral amb elements de novel·la negra. Naguib Mahfuz dibuixa els personatges amb una gràcia i precisió que m’han impressionat. De cada un d’ells presenta l’anécdota reveladora, o dissecciona la seva manera de pensar i la seva sensibilitat d’una manera vívida i que indefectiblement remet a les coneixences del lector. El callejón de los milagros, una novel·la ambientada a un barri paupèrrim del Caire de la Segona Guerra Mundial, esdevé sorprenentment propera tot superant barreres culturals i temporals.

La faula que ens proposa Mahfuz és tant universal com vigent. Les històries sobre les ambicions que ens mouen, sobre allò que ens dóna satisfacció, i sobre com afecta tot plegat els que són al nostre voltant s’acostumen a gaudir dos cops: quan les llegeixes i quan les comentes amb els amics, i El callejón de los Milagros dóna per a una bona tertúlia.

Adient per a exploradors de l’ànima humana. Contraindicat si busqueu exotisme oriental.

Salut i sort,
Ivan.