Aprofitant el seu primer concert al Sant Jordi, avui parlem de l’àlbum de retorn dels AC/DC.

Hi ha coses que mai no canvien. Un álbum de AC/DC, per exemple: guitarres afilades, veu contundent, música divertida i atronadora.

Sonen com si tinguessin trenta anys menys dels que tenen. No disposen d’un repertori tant definitiu com els Stones (tot i que si d’un bon grapat de clàssics), però han envellit molt millor.

Adient per passar una molt bona estona. Contraindicat si necessiteu que la veu del cantant sigui … melòdica.

Salut i sort,
Ivan.