Darrerament he llegit la més famosa novel·la de la Montserrat Roig. Està bé, però no m’ha entusiasmat.

El que més m’ha agradat ha estat el retrat de la psicologia de tota una generació. He pogut reconèixer comentaris i maneres de pensar de la generació dels meus pares, posades en context.

Trobo que la novel·la ha envellit malament. En el seu moment igual va sorprendre el seu estil narratiu, però ara ja n’hem llegit un munt de monòlegs interiors i de narracions directes, i el que més pesa és la tristor (més que no melangia) de l’ambient i la narració lenta i pausada.

El temps de les cireres està ambientada a la setmana posterior a l’execució de Salvador Puig i Antich, un esdeveniment del que parla el film Salvador, del que espero parlar-us aviat.

Salut i sort,
Ivan.