Clarament, no cal tenir sentit comú.

Llegeixo a ELPAÍS.com com un jutge ha dictat una sentència on li dóna la raó a un demandant (el marit) en contra del demandat (France Telecom) perquè li van segrestar les línies telefònica i d’ADSL; però alhora li nega la raó a l’altra demandant (la muller) perquè només ha acreditat el perjudici causat però no que hagi iniciat accions contra la situació.

És a dir, segons el senyor jutge, calia que marit i muller iniciessin dues demandes separades, pagant a dos advocats, obrint dos expedients als jutjats i exigint la cel·lebració de dos judicis.

No penso parlar de la lentitud de la justícia. Ni dels honoraris dels advocats o els elevats costos judicials. Ni de la condició de funcionaris dels jutges. Ni tampoc penso parlar del concepte sentit comú.

Crec que no cal.

Salut i sort,
Ivan.