Into the Wild (film)

Sean Penn continua construint una filmografia molt interessant, aquest cop des de la vessant de director.

Into the Wild

Into the Wild és un film militant des de diversos punts de vista. D’entrada, des del punt de vista formal, perquè aquí presenta un film de dues hores on hi ha un protagonista únic i absolut. No hi ha una trama, simplement un personatge al que li van passant coses. El més important és l’evolució psicològica del protagonista, quelcom difícil de copsar sense diàlegs ni interacció repetida amb d’altres personatges. Però Sean Penn se’n surt molt bé, excepte en alguna escena massa desvariada, i aconsegueix que el públic entengui el que passa pel cap del jove interpretat per un extraordinari Emile Hirsch.

Militant també des del punt de vista ideològic, amb la reivindicació de l’esperit hippy i d’un ecologisme que té molt poc a veure amb el de la veritat incòmoda d’Al Gore. Si hi ha un referent per a Into the Wild, aquest no és altre que el Jeremiah Johnson que va protagonitzar Robert Redford. Una personalitat que també podriem considerar referent per Sean Penn.

I militant també des d’una certa perspectiva de fer cinema, sense recòrrer a artificis innecessaris, personatges massa esquemàtics (tot i que hi ha un grapat d’estereotips) ni el típic recurs dramàtic del cinema de Hollywood: la llagrimeta. La ploma de Penn és ferma i no es desvia de la traçada mesurada.

Malauradament, al film li sobra ben bé mitja hora. No hi ha cap escena que sigui dolenta, però n’hi ha com a mínim mitja dotzena que no fan més que insistir sobre aspectes que ja han quedat clars en escenes anteriors. El ritme, deliberadament lent, no és un problema; però la insistència en mostrar alguns sentiments i sensacions per segon cop, si.

Tot plegat, un magnífic film molt ben dirigit, excel·lentment interpretat i millor fotografiat. De la música d’Eddie Vedder ja en parlaré un altre dia.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

2 thoughts on “Into the Wild (film)

  1. La pel·lícula encara no l’he vist, però la banda sonora vaig comprar-la (me l’havien recomanat, no és que Pearl Jam m’entusiasmin. M’agraden però no per còrrer darrera seu) i m’agrada molt, la veritat. La pel·lícula tinc moltes ganes de veure-la, però la falta de temps i la competència amb altres pel·lícules (i la presa de decisions compartides, of course) l’estan perjudicant. És una llàstima, perquè deu ser una pel·lícula per a gaudir-ne al cinema, però tot indica que quedarà pel DVD. O tal vegada no, mai se sap 🙂

  2. Per poc que puguis, ves (aneu) a veure-la al cinema, perquè hi ha imatges de paissatges impressionants que a la pantalla de l’ordenador (o de la tele) no llueixen tant.

    De la música en parlaré a la que tingui 10 minuts per escriure.

    Salutacions.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s