Ja hi ha qui ha començat a fer pronòstics electorals. Per exemple, el bloc La Rosa de Sang aposta per la victòria socialista a Catalunya a les properes eleccions.

Jo també crec que guanyaran, a Catalunya, per una simple raó demogràfica: són molts més.

El PSC té dos electorals disjunts, el catalanista i l’obrer espanyol, i els mobilitza en convocatòries diferents. Malauradament per ells, és clar.

I ara toca que el sector obrer espanyol del PSC voti a Zapatero. Per aturar el PP, perquè l’AVE arriba a onze capitals de província espanyoles, perquè han resistit l’ofensiva nacionalista basca i catalana, perquè l’economia no ha anat pas malament, perquè no hi ha altra alternativa d’esquerres, perquè Zapatero és simpàtic, o simplement per costum.

I el sector més catalanista no fugirà als braços convergents ni republicans, per molt que Maragall hagi estat humiliat públicament i repetidament, per molt que la llum se’n vagi, per molt que l’AVE no arribi, per molt que els traspassos no vulguin venir, per molt que l’any passat no s’hagués de demanar el finançament per no molestar, per molt que les balances fiscals no les pugui conèixer ningú, ni per molt que ERC es disfressin de responsables, ICV de moderats o Mas de socialdemócrata.

En aquest país, hi ha els que voten la cara que surt al póster, que són volubles; i els que voten les sigles del partit, que són fidels. I els obrers espanyols del PSC voten les sigles.

Això ens dibuixa un panorama inquietant: per molt bé o malament que ho facin els socialistes, no tenen un estímul per a fer-ho millor, perquè el seu electorat no els fallarà. Quelcom semblant es pot dir del PP: ja poden fer el que vulguin, que tenen un sostre electoral a Catalunya. Això fa que prefereixin guanyar-se les garrofes electorals a d’altres contrades, allà on casualment si arriba l’AVE. O allà on funcionen els trens de rodalies: aquí no cal invertir més, per molt malament que vagin els trens, ja que els resultats estan cantats; a Madrid sembla que hi ha possibilitats, i això els fa merèixer? necessitar? de cinc mil milions d’euros.

I clar, de seguida surt la Chacón, que sap que el seu examen és aquí i no a Madrid, per a prometre un nombre de milions encara més gros per nosaltres. De debó que no sé si preferiria que els actors del Polònia es dediquessin de debó a la Política.

Salut i sort,
Ivan.