Durant el segle XX va nàixer un génere literari que s’anomena ucronia. Bàsicament es tracta de plantejar una novel·la històrica fictícia, de l’estil què hagués passat si els nazis haguéssin guanyat la guerra.

Alguns podrien creure que escriure ucronies és mala idea, ja que confons el personal. El que he llegit és veritat, versemblant, fantasiós o pura invenció? Hi ha una reflexió històrica o ideològica o són simples ganes de jugar amb personatges històrics? Tal com està el pati, igual hi ha algú que veu Polònia i es demana de quin partit és Franco, ja m’enteneu.

Doncs llegeixo a El País que al Regne Unit hi ha una quarta part de la població que creu que Sir Winston Churchill és un personatge fictici, i que Sherlock Holmes va existir realment ho creuen més de la meitat. Tal com sóna. O, si més no, així ho ha publicat El País.

El problema no és la història alternativa ni la ciència-ficció. El problema és la gent que no llegeix. I si pensen això de la Història, què poden arribar a votar en unes eleccions? Mare de Déu Senyor!

Aclarem-ho per si de cas: Franco està mort. I si per ell fos, la majoria dels partits estarien prohibits. N’hi ha per llogar-hi cadires.

Salut i sort,
Ivan.