El tercer partit de la primera jornada ha enfrontat Escòcia amb França a Edimburg. Dir que ha estat un partit disputat, a banda no ser cert, seria molt generós amb els anfitrions.

I això que els deu primers minuts d’Escòcia van ser brillants: joc molt ràpid, potència en el desplegament, un drop i el joc permanentment a la vint-i-dos gala. Escòcia apareixia renovada, amb força debutants al torneig i fins i tot en la internacionalitat, i amb Chris Paterson a la banqueta.

Però al minut onze els francesos han començat a jugar. I avui els ha sortit tot bé: han tingut les idees clares en atac, els errors els han comés lluny de la seva pròpia marca, han tingut un parell de moments de sort, han gestionat molt bé el joc estàtic on en principi Escòcia tenia més força i, sobretot, han exhibit una defensa com a mínim impressionant. També profundament renovats, de la vella guàrdia al XV inicial només reconeixia el nom d’Elissalde, que continua a molt bon nivell. Skrela ha aparegut a la segona part. Rafael Ibáñez estava fent de comentarista a Sky Sports i no l’han enyorat gaire.

Podria extendre’m en els detalls però es tot resumeix en una paraula: ofici. Els francesos van sobrats en ofici. Els seus debutants han cuallat un partit excel·lent (Clerc ha aconseguit dos assajos) mentre que els que debutaven per Escòcia han tremolat i comés errors que no sospitaven que podien fer. En errors no forçats l’estadística diu que han estat força igualats, però Escòcia ha malmés oportunitats clares d’assaig i França les ha aprofitades totes. Hi ha llocs on els errors es paguen de manera especialment cruel.

Després de la primera jornada encara és massa aviat per a treure conclusions sòlides, però la primera impressió apunta a que Itàlia i Escòcia lluitaran per eludir la cullera de fusta. França ha estat l’únic equip capaç de jugar els vuitanta minuts a bon nivell. Anglaterra i Gal·les poden oferir molt, però són batibles. I Irlanda encara no s’ha decidit a jugar tant bé com pot.

Salut i sort,
Ivan.