Ja　 he comentat que això de la pluja al Japó és el pa nostre de cada dia. No és pas estrany que els paraigües siguin un accesori del més habitual.

A diferència de casa nostra, aquí els senyors no porten majoritàriament paraigües negres. Els porten de qualsevol color, tot i que el blanc i el transparent (fets de plàstic) són els més habituals.

Les senyores porten paraigües més divertits, amb estampats, colors més vius i combinacions més agoserades. Avui mateix hem vist un modelo faralaes, topos blancs sobre fons vermell i amb una vora de roba blanca. Espectacular.

En un pais on la netedat es la norma esencial de convivència, què fas amb un paraigua moll quan entres a una botiga, bar o supermercat? El deixes a la porta. Al davant de cada establiment veus uns recipients on pots deixar el teu paraigua mentre ets dins i, quant surts, el reculls.

Els que hi ha a l’entrada dels museus són del tipus locker: a canvi d’una moneda que després recuperes, el pots deixar tancat amb clau. Els altres són del tipus cistell. I pel que sembla ningú no s’emporta el paraigua d’altri.

I en els grans magatzems, on entra tanta gent i caldrien uns paraigüeros gegantins? Allà hi ha dispensadors de bosses de plàstic, que s’adapten al paraigua i recullen tota l’aigua que va gotejant. Quan tornes a sortir al carrer, llences la bossa a la paperera que trobes al costat de la porta.

Japó és un país eminentment amable, pràctic i molt net. Tota la resta d’adjectius van al darrera.

Salut i sort,