Kyoto és el gran problema de fer un viatge pel Japó. Senzillament, no té l’acabes. Et desmunta qualsevol planificació que haguessis preparat.

I què hi ha a Kyoto? Molt d’encant. París, Londres o Roma estan plenes de museus i monuments, un munt de llocs per visitar i on cal invertir moltes hores al llarg de diversos dies. I a més, hi ha barris que són pintorescs, bonics o interessants per alguna raó.

Kyoto té tot el mateix i a més està plagada de racons encisadors. Vas caminant per una avinguda qualsevol i et trobes amb una casa ajardinada que és molt maca. Li vols fer la foto i quan estàs preparant l’encuadre t’adones que girant-te una mica entra tambe l’altre arbre, que també es maco; et gires i aleshores vols que càpiga la porta del darrera, que té un gravat; si entra la porta ja no entra el porxo, que te un fanalet; … i així un lloc darrera de l`altre.

Que portes cinc minuts sense que hagi res destacable? Cap problema. Resulta que estas a punt de creuar un rierol, un dels tants afluents del riu Kamo-Gawa que creuen la ciutat, i allí es genera una altra foto amb arbres, vegetació, casetes molt bufones i ocells cantaires.

El que més s’assembla d’Europa és Florència, però no és ni la meitat de gran que Kyoto.

I despres hi ha el palau i les villes imperials. I els altars xintoistes. I els temples budistes. I el barri de Gion.

I, a més, nosaltres hem coincidit (aquí si que ha anat be planificar) amb el Gion Matsuri, un dels tres festivals més importants del Japó.

O sigui, que hem deixat de banda la visita a Osaka. Ara ja som un altre cop a Tokyo. Seguirem informant.

Salut i sort,