
No és el primer cop que em refereixo a El Roto. És un dels ninotaires que donen prestigi a aquest ofici, particularment a la vessant de crítica social i política.
Desapareguts El Perich, Mingote i Gila, ens queden gent com Ferreres,José Luís Martín, Máximo, Romeu i Peridis.

Però ningú amb la força expressiva i la profunditat en la reflexió d’El Roto.
Salut i sort,
Ivan.
Deixa una resposta a francis black Cancel·la la resposta