Trenco una de les normes no escrites d’aquest blog, no escriure sobre àlbums que no hagin aparegut durant l’any en curs, per parlar d’un doble àlbum de Ryan Adams.

I és que aquest treball és molt i molt bo. El primer cop que el vaig escoltar jo potser era de mala lluna i no em va agradar gens; el vaig deixar a la nevera durant un munt de temps. Fins que el vaig recuperar fa no gaire setmanes. Sort!

Divuit cançons, escrites amb els seus amics i interpretades amb la seva banda d’aleshores, The Cardinals. Rock potent i melòdic alhora, amb un punt melancòlic i la guitarra elèctrica ben afilada. Veu clara, dicció impecable i entonant la música, sense cridar ni escoltar-se a sí mateix. Pur rock, amb alguna concessió folk i country, però només per donar-li color.

Hi ha un bon grapat de cançons a destacar, des de la contundent Beautiful Sorta a la calmada Easy Plateau o la melòdica Magnolia Mountain, passant per l’enèrgica Let It Ride o Meadowlake Street, on juga a fer falsettos amb la veu, igual que Neil Young.

Un gran àlbum.

Salut i sort,
Ivan.

Ryan Adams
Cold Roses
Lost Highway, 2.005.