The Economist

Acabo d’escoltar el podcast setmanal de The Economist. De fet, aquesta entrada havia de ser sobre el contingut, però primer parlaré del continent.

Llegir aquesta excel·lent revista cada setmana és un d’aquests plaers que no tinc temps de disfrutar. Durant un any vam rebre-la cada setmana a casa, però ben just si vam aguantar la meitat de temps el ritme de lectura. No estem parlant d’un Hola o del dominical d’El País. La lletra és menuda, la majoria de pàgines estan plenes de lletra i les imatges ocupen poc, i com tota lletra menuda, tot el que hi diu és important.

Ideològicament, saps a què atenir-te. Saps que sempre els semblarà bé que qualsevol govern elimini una norma que impedeixi alguna pràctica empresarial, tot i que és poc probable que arribin a recolzar l’aboliment de la prohibició de l’esclavitud; i que sempre els semblarà malament qualsevol cosa que sembli un subsidi, tot i que no van criticar els ajuts als afectats per l’huracà Katrina.

A més, el fet que els articles, tot i ser d’opinió, no vagin signats, ha creat una marca pròpia i inconfusible. Tota la revista té el mateix aire, objectiu i apassionat alhora, elegant en la forma i ordenat en l’argumentació. Els articles de Piedra de Toque de Vargas Llosa encaixarien molt bé aquí: podràs estar o no d’acord, però l’exposició que fa sempre és interessant.

Doncs això, que anir vaig descobrir que amb l’iTunes et pots baixar un podcast setmanal, que dura uns sis minuts, dels continguts més rellevants de The Economist. Fan un resum dels quatre articles que consideren més interessants. Us ho recomano.

Salut i sort,
Ivan.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: