Ja fa més de dos anys que un mexicà em va recomanar aquest restaurant del carrer Aragó. Per fi l’he tastat. Vam anar amb un parell d’amics, ell també mexicà. I quan dos nacionals et diuen que un restaurant del país és bo, convé fer-hi cas.

És un local càlidament fosc, amb una llarga barra lateral. Sospito que a partir de determinada hora funciona com a bar, tant pel local com per les fotos que hi podeu trobar a la seva web. Compte, que qui l’ha dissenyat ha posat la música a tope i s’ha oblidat de col·locar el botó de fer-la callar.

L’ambient depén completament de la clientela. Si aneu entre setmana segurament només trobareu parelles i serà més tranquil. Nosaltres vam anar en divendres i havia, a banda del mariachi (que ens van dir que no estava pas malament) una taula llarga d’amics fent gresca. Perquè els cambrers són simpàtics i enrollats i no els fa res que allà es cel·lebrin trobades amb dosis generoses de decibelis.

Cambrers que, per cert, tenen tant d’argentins com de mexicans. Jo esperava veure la foto de Márquez i em vaig trobar amb Maradona. Em vaig fixar perquè justament dijous passat feia trenta anys del seu debut a Argentinos Juniors.

El menjar és el que podeu esperar: tacos, amanides, enchiladas, la carn i el pollastre, els frijoles, els tamales i els chiles. Hi ha plats amb tots els nivells de picant, per aquí no trobareu excusa. La qualitat em va semblar molt bona, tot i que el guacamole era un pèl més líquid del que a mi m’agrada.

El preu es veu que ha pujat considerablement. Quatre sopars regats amb generoses dosis de cervesa i combinats van pujar a l’astronòmica xifra de vuitanta euros. Encara hi ha una notícia millor: han obert un segon restaurant a Barcelona!

Bueno, bonito y barato.

Salut i sort,Ivan.