4 respostes a «Everything Is Illuminated»

1. 

   Nunuki

   gener 25, 2006 at 9:47 am

   Com sempre, em sembla una croniquilla molt encertada; la veritat és que jo la vaig gaudir més veient-la que després (al contrari, curiosament, del que comentes sobre Brokeback mountain), potser perque l’humor que acompanya la primera part fa que sigui molt amena i entretinguda de veure.
   No es pot negar que és una peli original de concepció -no així de contingut com be dius- però a mi em va deixar amb aquell regustet de cosa ja visionada i de furgar en una ferida on ja han furgat tants que ja no et ve de gust seguir furgant, valguin les multiples redundàncies.
   Personalment, em falla el personatge de l’avi. Normalment em costa comprendre als personatges que s’allunyen tant de mi, suposo que per això no encerto a entendre perquè el pobre avi no ha volgut mai, en tota una llarga vida, remenar les cendres del passat i buscar aquell indret on va nèixer i quasi morir, si és, com diu, un dels llocs més bonics de la terra, i en canvi s’hi aboca quasi amb obcecació en la seva recerca (travessant boscs i camps de conreu amb aquell vehicle atrotinat) quan és un altre qui la inicia. La recerca del passat del personatge d’Elijah Wood es converteix en la seva pròpia; no havia sentit mai, en tants llargs anys de vida, la necessitat de tornar a aquells recons del passat? em costa d’entendre, però sí puc entendre que un cop revissitats, es vulgui morir. Potser per això no hi havia anat abans… potser no volia voler-se morir.
   Pel que fa al seu net, el seu perfil de xul.lo esbojarrat sí que et permet creure’t que mai abans s’hagi preocupat per la història de la seva familia. Michael Jackson ocupa el 90% del seu cervell. En el seu cas el viatge esdevé iniciàtic, cap a la descoberta de quí és, o va ser, el seu avi, i d’una part obscura i terrible de la història del seu país.
   En resum, em va semblar una pel.licula estranya. Vaig gaudir veient-la (excel.lent la banda sonora!) i vaig “sentir” també veient-la, però no crec que passi al ranking de Top 10’s.

   Respon
2. 

   Nunuki

   gener 25, 2006 at 9:47 am

   Com sempre, em sembla una croniquilla molt encertada; la veritat és que jo la vaig gaudir més veient-la que després (al contrari, curiosament, del que comentes sobre Brokeback mountain), potser perque l’humor que acompanya la primera part fa que sigui molt amena i entretinguda de veure.
   No es pot negar que és una peli original de concepció -no així de contingut com be dius- però a mi em va deixar amb aquell regustet de cosa ja visionada i de furgar en una ferida on ja han furgat tants que ja no et ve de gust seguir furgant, valguin les multiples redundàncies.
   Personalment, em falla el personatge de l’avi. Normalment em costa comprendre als personatges que s’allunyen tant de mi, suposo que per això no encerto a entendre perquè el pobre avi no ha volgut mai, en tota una llarga vida, remenar les cendres del passat i buscar aquell indret on va nèixer i quasi morir, si és, com diu, un dels llocs més bonics de la terra, i en canvi s’hi aboca quasi amb obcecació en la seva recerca (travessant boscs i camps de conreu amb aquell vehicle atrotinat) quan és un altre qui la inicia. La recerca del passat del personatge d’Elijah Wood es converteix en la seva pròpia; no havia sentit mai, en tants llargs anys de vida, la necessitat de tornar a aquells recons del passat? em costa d’entendre, però sí puc entendre que un cop revissitats, es vulgui morir. Potser per això no hi havia anat abans… potser no volia voler-se morir.
   Pel que fa al seu net, el seu perfil de xul.lo esbojarrat sí que et permet creure’t que mai abans s’hagi preocupat per la història de la seva familia. Michael Jackson ocupa el 90% del seu cervell. En el seu cas el viatge esdevé iniciàtic, cap a la descoberta de quí és, o va ser, el seu avi, i d’una part obscura i terrible de la història del seu país.
   En resum, em va semblar una pel.licula estranya. Vaig gaudir veient-la (excel.lent la banda sonora!) i vaig “sentir” també veient-la, però no crec que passi al ranking de Top 10’s.

   Respon
3. 

   Ivan

   febrer 2, 2006 at 3:14 pm

   El personatge del nét a mi em sembla paradigmàtic d’una generació que no ha considerat interessant la Història dels vells, i que quan es troben de nassos amb ella, aleshores es commouen.
   La banda sonora m’ha recordat a la música que fan l’Emir Kusturica & The No-Smoking Orchestra, d’inspiració gitana.

   Respon
4. 

   Ivan

   febrer 2, 2006 at 3:14 pm

   El personatge del nét a mi em sembla paradigmàtic d’una generació que no ha considerat interessant la Història dels vells, i que quan es troben de nassos amb ella, aleshores es commouen.
   La banda sonora m’ha recordat a la música que fan l’Emir Kusturica & The No-Smoking Orchestra, d’inspiració gitana.

   Respon