Feia un munt d’anys que no la visitava per dins. I m’he quedat amb ganes de tornar.

La visita lliure, sense incloure ni guia ni visita al Museu, ja és suficient per a donar una idea de la grandesa del temple. El comentari majoritari sobre l’edificació és el molt que queda per fer. A mi la idea que tinc al cap és de l’enormitat del resultat final, i la impressió que tindran aleshores els visitants.

També queda per veure quins seran els acabats i les obres d’art amb que es decorarà l’edifici quan ja sigui acabat. Dubto molt que tingui les mateixes facilitats que van gaudir catedrals i esglèsies construides fins a la meitat del segle XX. Però tot i així, estic convençut que serà una catedral de primer ordre artístic i arquitectònic. Per entendre’ns, jugarà a la lliga de Florència, Notre-Dame o Colònia. El Vaticà i Westminster juguen apart.

També crec que algú ha de començar a plantejar-se com gestionar la munió de turistes que seguiran invadint la Sagrada Família quan ja estigui acabada. Augmentaran els visitants, i ara mateix el tema d’ascensors i escales ja va prou justet. Les catedrals i esglèsies de tota Europa miren la manera de finançar-se millor amb el turisme, aquí també caldrà espavilar-se.

En les dues grans polèmiques que envolten la Sagrada Família, sóc dels que recolzen el que s’està fent. Crec que l’esglèsia s’havia d’acabar, ja que ningú no la va plantejar com a obra d’art en si mateixa, sinó com a obra que cumpliria una funció. I que la inversió feta s’ha d’aprofitar. I també crec que l’AVE no afectarà negativament el monument. La catedral més gran d’Europa, la de Colònia, té a sota l’estació central de ferrocarrils i metro de la ciutat. És un tema purament econòmic i no dubto que cap partit polític voldrà sortir a la foto recollint la runa d’un Patrimoni de la Humanitat.

El que no sé és si en algun moment l’Ajuntament voldrà aclarir l’espai al voltant de la Sagrada Família per a que els turistes puguin fer millors fotografies. Caldrà veure si llavors es paguen indemnitzacions decents als veïns, o si es forcen les coses com es va fer amb el Liceu.

El proper cop que hi vagi, procuraré anar sense nens petits. Són encantadors, però no es deixen encisar pels monuments.

Salut i sort,
Ivan.