La nació més petita; la que té més victòries; només Anglaterra ha aconseguit més Grand Slams que ella (només un de més); la que més va trigar a guanyar la cullera de fusta; també la darrera en perdre tots els partits del torneig; la pàtria de llegendes com Barry John, J.P.R. Williams, Gareth Edwards o Jonathan Davies. Gal·les.

Però en aquests temps professionalitzats ja no es pot viure ni del nom ni de l’aura que desprenen la samarreta vermella o un estadi que sempre s’omple de gent que no deixa de cantar i animar durant tot el partit. S’han retirat del rugbi internacional estendards com l’os Adam Jones o Shane Williams; i estrelles com Halfpenny, Warburton o Martyn Williams no llueixen com abans; i per primer cop en molts anys Gal·les no té un apertura de jerarquia a qui encomenar la direcció de l’equip. Aquells esplendorosos Grand Slams del 2.008 i 2.012 queden ja molt lluny i tothom confia que George North pugui ser positivament decisiu.

Moltes incògnites quan només queda una setmana per obrir el Sis Nacions davant Anglaterra. Però no seré jo qui menystingui el drac gal·lès, que inclús en les pitjors derrotes és capaç de qualsevol cosa.

Salut i sort,
Ivan.