via Instagram http://ift.tt/1rLkkS7
Les estacions secundàries, molt sovint destartalades i sempre més tranquiles que els grans hubs, tenen un gran encant. Parlen, si les escoltes amb atenció, d’històries de gent humil que va i bé per feina; de somnis de gent què toca de peus a terra, i de superació d’obstacles tot i què les oportunitats que tingues no siguin gaire bones. Fixeu-vos a la imatge: la supervivència de la casa enfront del gran edifici modern; la vida que s’arrapa allà on pot, al teulat de la marquesina i als marges del parc.
Wabern bei Bern és un barri de Berna a la falda del Gurten, aquell turó on es fa el festival de música, què com el seu nom indica temps era temps era una aldea a la vora de la gran ciutat.
Salut i sort,
Ivan.
Advertisements
Como dice mi madre “En todas partes cuecen habas y en la mía calderadas” En Españoles por el mundo, por ejemplo, no se habla del que sale fuera y sobrevive, Solo del que tiene éxito o lo aparenta. y eso hace mucho daño.
Completament d’acord. Sembla un programa fet pels mateixos periodistes de la revista Hola.
I una altra cosa. En un context en què cada any moren milers d’emigrants africants tractant de creuar el Mediterrani cap a la terra promesa, em sembla especialment repugnant aquest tractament.