Quan la sèrie de televisió què més diners i seguiment està tenint ara mateix fa un homenatge com aquest, és què La princesa promesa ha passat de la categòria de pel·lícula de culte a la de film clàssic. Senzillament.
Per cert, paga la pena què em llegeixi els llibres o vegi la sèrie?
Salut i sort,
Ivan.
Jo no m’he llegit cap llibre, però amics que si ho han fet, m’han dit que els llibrers és millor que la sèrie i que val la pena llegir-los.
Lamento no poder ayudarte. No conocía la serie, ni sabía de la existencia del libro. Últimamente habito en un mundo paralelo, de esos que tan bien sabe recrear mi estimado Paul Auster.
Sospito que si trobes algú que hagués llegit els llibres abans (n’hi ha eh!) naturalment et dirà que els llibres, dóna valor a la seva descoberta primerenca. I que els qui van descobrir la història a la TV, si van buscar els llibres per curiositat, simplement per comparar, preferiran l’adaptació televisiva mentre que si esperaven estirar i aprofundir en el relat preferiran els llibres. Si trobes un cronista objectiu ja m’avisaràs…
Això sí, si fas tal el que sembla més lògic, començar per la sèrie, no la caguis de la mateixa manera que jo. Les dues primeres temporades adapten els dos primers llibres però la tercera agafa mig tercer llibre, incorpora elements del quart i del cinquè, i els reordena. De manera que no facis com jo, que em vaig mirar les tres primeres temporades d’una tirada i després vaig començar el quart llibre a veure com seguia .-P.
Jo només et diré que quan vaig cedir a les pressions i em vaig comprar el primer llibre, abans d’acabar-lo m’havia comprat els 3 següents (només n’hi havia quatre publicats llavors) i tots quatre (a mil pàgines per cap) em van durar dos mesos.
Sèrie vs llibres: així com la primera temporada és molt fidel, a partir de la segona ja hi ha coses diferents i que es desvien dels llibres. I a la sèrie han de retallar, per força, molts detalls.
Resumint: la sèrie paga la pena i els llibres també 😉
Te has ido a vivir fuera?
Pues sí, desde principios de mes estamos en Suiza. De hecho, aún estamos de hotel porque la mudanza… dejémoslo en que las cosas de palacio, ya se sabe. Iréis viendo las novedades y la adaptación por aquí. Aunque ya sabes que nunca me ha gustado dedicar Lo Bloc a temas personales.
Saludos.