Vaig començar a llegir aquesta novel·la impressionat per l’adaptació que en va fer Coppola a Apocalypse Now, i també pel reconeixement que autors com Arturo Pérez Reverte fan de l’art narratiu de Joseph Conrad.

Malauradament, m’ha decebut. Potser el problema és de la traducció o potser és que jo estic acostumat a altres ritmes narratius, o que l’expectativa era exagerada. El cas és que l’argument és apassionant, i durant tota la història apareixen elements d’interès, apunts de temes interessantíssims que queden sense explorar.

Hi ha dos factors als quals culpabilitzo que no m’hagi agradat el llibre. El primer és la fòrmula narrativa que escolleix Conrad: el narrador recorda el dia en que Marlow li va explicar els seus records d’aquella aventura. Això, vulguis que no, et distancia de la història. Li imposa una doble barrera a la credibilitat del relat, que depén de la memòria i la objectivitat de dos narradors.

El segon és el fet que en cap moment s’anomena el nom del lloc on passa la part principal del relat. Intuim que es tracta d’Àfrica (la solapa del llibre parla del riu Congo) però en tot el relat no es fa cap referència explícita a cap indret concret. I això li afegeix una pàtina d’irrealitat al relat.

Relat que s’allarga excessivament en la seva presentació, malbaratant un munt de pàgines en les vivències de Marlow abans de marxar cap a les colònies, es resol d’una manera ràpida i precipitada en el seu nus i no explica convenientment la seva conclusió.

A la part central de la novel·la, allà on s’hauria de desenvolupar la major part de la història, Conrad es limita a plantejar un munt d’interrogants que després no es preocupa en resoldre. O millor dit, a resoldre’ls amb profunditat. Hi ha un munt d’aspectes sobre les personalitats de Marlow i Kurtz, i sobre les activitats d’aquest darrer a la colònia, que mai no coneixerem.

I això és una càrrega excessiva per un final que no és gens obert. Queda molt clar l’enorme efecte que té Kurtz sobre un munt de gent, però l’autor no ens diu perquè té aquest efecte, no acaba de pintar el personatge.

Està clar que li he de donar un altre cop d’ull a Apocalypse Now.

Salut i sort,
Ivan.