Aquest és un melodrama espanyol que parteix de premises argumentals que ve podrien ser d’Almodóvar, però que desenvolupa la trama amb un to i una estètica que no tenen res a veure.

El director Daniel Sánchez Arévalo construeix un drama consistent i realista, amb pols ferm i que aguanta molt bé fins els darrers cinc minuts del film, on no acosegueix explicar clarament l’evolució d’alguns personatges i la conclusió del film.

Té el gran mèrit d’extreure interpretacions tant contingudes com convincents de tots els actors, que es converteixen en el gran actiu del film. Té el problema que, al meu parer, no puntua adequadament la pel·lícula amb detalls de comèdia durant el nus de la història, i en canvi si fa servir aquest canvi de registre al final, on no resulta creïble.

En definitiva, un film convincent que demana força d’esperit per a començar a veure’l, però que recompensa amb optimisme i força de voluntat.

Azuloscurocasinegro és adient si busqueu històries i personatges intensos i interessants. Contraindicat si només busqueu distraccions lleugeres.

Salut i sort,
Ivan.