Lomo non sapiens

A la Casa Elizalde hi ha des d’ahir aquesta exposició lomogràfica. Ja sabeu, colors saturats, enfocaments alternatius i fotografies més espontànies del que és habitual. Exposició que, per cert, he descobert gràcies al bloc de cinema La Cinefilia.

M’han agradat les imatges, tot i que penso que no explota prou els recursos característics de la Lomo. He vist força fotografies que es podien haver fet amb una càmera convencional, tot i que potser amb més esforç. A l’entrada de l’exposició hi ha quatre imatges en blanc i negre d’un gos que són les que més m’han agradat. Semblava que l’animal parlés.

Podeu veure més lomografies del Xavier Serrano aquí i aquí.

Teniu temps fins el primer de febrer. Jo us la recomano.

Salut i sort,
Ivan.

3 respostes a «Lomo non sapiens»

  1. Doncs a mi sincerament no m’ha agradat gaire.
    Té un parell de fotos bones (la del leaflet de l’entrada i un parell més), però la resta no aporten gaire. Com a Lomo esperava més originalitat (colors, efectes..). Com a creació no m’ha atret gaire.

  2. Encara que tard, aprofito aquest “comment” per felicitar-te per aquest nou bloc visualment més atractiu i modern, i igualment interessant de contingut.
    Com que parles d’una exposició i encara que no té res a veure, aprofito per recomenar “En transició” al CCCB. El nom ja dóna la pista per que sabeu de què va. És un bon exercici de memòria i nostàlgia, que exigeix ben bé 2 hores de dedicació per fer pausadament un recorregut per la nostra història recent, esquitxat d’emoció, indignació, admiració i ràbia.
    Petons!!

  3. Benvingudes Nunuki i Vio.

    Apunto “En Transició”, tot i que l’agenda d’exposicions interessants a Barcelona (la de l’apartheid també al CCCB, Chema Madoz al Tecla Sala, la de Shackleton al Marítim, etc.) és ja enorme.

    Nosaltres vam anar a veure “Jazz sota la bomba” i em va agradar tant poc que no he tingut esma de comentar-la.

    Petons i fins aviat.

Deixa una resposta a Vio Cancel·la la resposta