Mark Wahlberg protagonitza aquest thriller d’acció i conspiracions polítiques (prohibit per tant avançar la trama) que proveeix entreteniment a dojo.

Igual que a The Italian Job o The Departed, Wahlberg ho fa el millor que pot. Això vol dir que és efectiu però aquest paper no li servirà per desprendres de l’etiqueta de mal actor que només sap fer tres ganyotes amb la cara: irònic, emprenyat i molt emprenyat. Molt més interessant la interpretació d’un Danny Glover que per primer cop en la seva carrera fa de dolent i de l’extraordinari secundari Ned Beatty.

La trama de Shooter es desembolica de mica en mica, un artifici que al llibre en que està basada pot funcionar de manera excel·lent, però que a la pel·lícula resulta en una narració poc clara d’alguns elements clau.

El film el podem dividir en dues parts ben diferenciades. La primera, on predomina la intriga, està molt ben resolta, amb pols ferm i ritme. La segona, quan les incògnites ja han estat revelades i només queda presentar el desenllaç, deriva en un pobre exercici de cinema d’acció, que lliga malament amb la primera hora de metratge i crea un cert desencís final.

Nogensmenys, un bon producte que us distraurà durant una bona estona.

Salut i sort,
Ivan.