M’assebento del segrest de la revista El Jueves i no puc reprimir el record de la transició, quan es segrestaven Cambio16 i Interviu, i El Papus rebia les bombes de l’extrema dreta.
Gràcies a Francis Black i a un correu que m’envia el meu amic Alfred puc veure la polèmica portada. Anem a pams.
La trobo grollera i poc intel·ligent. Crec que la ilustració podia haver estat una altra i el resultat hagués estat més efectiu, ja que la polèmica no hagués anat pel cantó del bon gust, sinó estríctament per la qüestió política subjacent.
Però no la trobo pas il·legal. I cas que ho fos, ja tenim tribunals per a dictaminar-ho, oi? Per tant no entenc perquè s’ha impedit a la població accedir a aquesta expressió d’opinió i humor satíric. I que el lector, com ho faria el jutge després, jutgi.
Com en tota actuació severa, la reflexió que ens hem de fer no és només perquè en aquest cas s’ha actuat. També cal plantejar-se perquè en altres casos no s’ha procedit amb la mateixa diligència contra expressions d’opinions que podien atemptar contra l’honor o la dignitat d’altres.
Recordo a José Bono surtin per televisió dient que cal estar malament del cap per a defensar el plantejament de finançament autonòmic que feiem alguns. O al locutor estrella de l’emisora dels bisbes relacionant al Parlament i el govern de Catalunya amb la banda terrorista ETA. No eren expressions exagerades i potser també de mal gust? No ofenien ningú?
Salut i sort,

Digues la teva!