Sihanoukville és el segon lloc on les dues guies de viatge ens han fallat. Res greu, però no ens havia passat mai que les dues alhora, fallessin en les descripcions i de la mateixa manera.

El que llegeixes tant a la Lonely Planet com a la Rough Guide és que Sihanoukville és més o menys un Lloret desenvolupant-se a l’encara per explotar Cambodja. Doncs encara no ha arribat a aquest estadi. Els que hagueu estat, ho podeu comparar amb Barra de Navidad, a la costa del Pacífic a Mèxic.

Les platges estan bé, però tampoc són del millor del món. Són molt estretes, d’arena blanca i aigua transparent. A Victory Beach estàvem pràcticament sols, mentre que a Serendipity Beach havia més gent, però molt poca perquè estem en temporada baixa. Totes les platges estan plagades de xiringuitos i de parasols i, malauradament, la segona (i que també és la més bonica) dels colectors que aboquen els residus dels bars. Així que he pogut lluir el meu moreno paleta per la platja. Fer les vacances prop de l’ecuador et dóna aquest parell de colors de pell: blanc immaculat on vas cobert per por als mosquits i molt moré allà on deixes la pell al descobert.

La ciutat en si no té cap interès. A més, és incòmoda de recòrrer, perquè les diferents àrees on hi ha més activitat estan forc,a separades i això fa que no puguis anar caminant i hagis de contractar una moto que et porti.

La notícia del dia és que aquesta nit ha hagut un cop d’estat aquí al costat, a Thailandia. Sembla ser que ha estat bastant net i que només haurà desgràcies polítiques i no personals. Esperem que sigui veritat.

Salut i sort,
Ivan.