Frauen Pissoir

La imatge no enganya: és el pòster què indica l’entrada als WC femenins en el Gurtenfestival, del què ja us vaig parlar.

Cartell pel lavabo de noies al Gurtenfestival, on es veu una noia pixant dempeus.

Abans no us espanteu massa i us demaneu sobre les particularitats orinario-reproductives-sexuals de la meitat de la població helvètica, us explico què un veí m’ha contat en què consisteix això. Es veu què hi ha uns estris, de cartró i no reutilitzables, que s’acoblen allà on toca i permeten no només higienitzar sinó també accelerar la micció.

M’explica el meu veí (amb molt d’humor i davant el riure de la seva parella) què és un invent què ja van incorporar al festival de l’any passat, a resultes de les cues que van haver als WC de noies durant un concert del Robbie Williams al Wankdorf Stadium i on ell va haver d’esperar-la tres quarts d’hora a la porta del bany…

Els urinaris masculins, per cert, em van sorprendre per la seva netedat inclús quan ja feia moltes hores que el consum de cervesa estava a nivells extraordinaris (segons els meus hàbits; simplement normals, segons els suïssos). La neteja és un costum inherent a la vida aquí. A la carpa on menjava la gent veies què anaven passant treballadors netejant el terra o les taules de manera continuada, no només amb una periodicitat elevada com a d’altres contrades.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Thunsee

El llac on hi ha els ànecs què us mentava fa uns dies, és aquest.

Spiez

A banda de meravellar-vos, o no, amb la bellesa natural, fixeu-vos què les fotografies panoràmiques amb l’iPhone permeten paradoxes que fins ara només estaven a l’abast de la ciència ficció: la senyora que passeja amb la bossa negra apareix dues vegades en llocs diferents d’una sola fotografia.

Com diria el meu personatge favorit de Lost: awesome!

Salut i sort,
Ivan.

L’obra social dels bancs

L'obra social dels bancs

El Brossa hagués dit què això és un poema visual, jo ho veig com una metàfora dels temps què corren, en que un munt de fantasies cauen i queden com les parets interiors d’aquella exposició, nues i sense explicació possible per als què entraven a buscar respostes.

Al costat dues noies miraven un mapa buscant on anar-hi, tant de bo les porti a bon termini.

Salut i sort,
Ivan.

Via nevada

El tramvia només té dues vies: la d’anada i la de tornada, així què si voleu fer interpretacions polítiques d’aquesta imatge haureu de ser més imaginatius què la majoria dels polítics què patim.

Tenacitat, desig de superar les dificultats de l’entorn, adversitats anunciades i nogensmenys vençudes, i també l’estabilitat d’una obra costosa i la fortalesa dels vincles què estableix la comunicació permanent. A mi em suggereix tot això. D’altres segurament s’hauran demanat qui va pagar aquesta via i qui hi mana.

Salut i sort,
Ivan.