Fall of Eagles

Ara que fa 100 anys de la I Guerra Mundial, he tornat a veure la sèrie amb que la BBC va explicar-la. Pel 60è aniversari de la Primera Guerra Mundial, la BBC va produir amb quatre canyes una sèrie fabulosa. Partint d’uns guions sensacionals va armar un docudrama on el teatre mostra les interioritats de les tres cases reials que van caure amb el conflicte: els Romanov, els Habsburg i els Hohenzollern. A La caída de las águilas hi ha poques escenes rodades en exteriors i només un grapat on apareguin figurants. Els efectes visuals es limiten a l’exhibició hàbil … Continua la lectura de Fall of Eagles

Los pasajeros del viento

Un cop descobreixes què una història que vas llegir fa 30 anys ha tingut un epíleg, la temptació de saber el final de debó és massa forta. Los pasajeros del viento que vaig llegir quan anava a l’institut eren cinc volums d’aventures que retrataven de forma cruel en la narració i evocadorament en el dibuix la misèria física i moral del segle XVIII. François Burgeon ja havia emprat aquest esquema a Los compañeros del crepúsculo, que també recordo amb carinyo, i el 2009 va completar la història amb un sisè volum, de doble llargada. Burgeon reivindica el protagonisme femení en … Continua la lectura de Los pasajeros del viento

El hereje

Una novel·la apassionant i serena sobre fets passats i tendències presents. Miguel Delibes va escriure aquesta  novel·la en un moment en què ja s’intuien molts trets dels titulars actuals de la premsa, i el temps no ha fet més què augmentar la vigència d’una novel·la ambientada a la Castellà del segle XVI. Pretensions polítiques de poder omnímode, ús de la religió com a espantall i conflictes entre les elits locals i les del nord d’Europa apareixen a El hereje, però la novel·la no tracta sobre la Inquisició, la Reforma ni els comuneros. Això només és el paissatge en que Delibes … Continua la lectura de El hereje

Victus

El descobriment d’una història de la que tothom sap el final. M’ha costat entrar, perquè Victus no és una novel·la històrica típica. No només està narrada en primera persona des del cor mateix de l’acció, sinó que a més ve impregnada per dos eixos que fan la seva lectura molt dinàmica, però també molt diferent al que hom espera del génere. El primer, la implicació del protagonista i narrador. Martí Zuviría, personatge basat en un ajudant del general Villarroel, dicta les seves memòries quan ja és massa vell per a guardar les aparences i està de tornada de tot. Cínic, … Continua la lectura de Victus