Twilight

La Gemma em va avisar: és cinema per a jovenetes. Tot i així, no he pogut resistir-me a la Vio m’ha convençut de veure la primera part del fenómen de moda. El diagnòstic de la meva amiga és totalment encertat. Twilight és un best-seller romàntic molt ben manufacturat: fotografia, muntatge, efectes especials, i un guió que va al gra del que interessa al públic que més diners aporta a les recaptacions d’avui en dia: l’adolescent. Afegiu-li uns quants actors-models i ja teniu el còctel de l’èxit. Com a primera part de la trilogia, Twilight funciona estupendament. Presenta els personatges de … Continua la lectura de Twilight

What We Do in the Shadows

Si, molt Christopher Lee i Vincent Price, molta Anne Rice i la trilogia de Twilight, però digueu-me: què en sabeu de debò sobre com viuen els vampirs? What We Do in the Shadows ve a cobrir aquest forat de la vostra formació, tot documentant la vida quotidiana de quatre vampirs que comparteixen pis a Wellington, Nova Zelanda. Des del moment en què es reuneixen per a resoldre les diferències sobre qui ha desatès les feines domèstiques anem coneixent no només aquests quatre personatges sinó també les seves dificultats per a sortir de marxa, els seus problemes sentimentals, les seves relacions … Continua la lectura de What We Do in the Shadows

Eclipse

La tercera entrega de la saga del crepuscle millora el desastre de la segona part, però no surt de la mediocritat. En aquest punt de la saga hi ha dos eixos narratius: el triangle sentimental protagonitzat per Bella i els conflictes entre diferents clans de vampirs. La part amorosa s’allarga més que un xicle en mans d’un nen petit, mentre que la segona està millor resolta. De manera previsible, però satisfactòria. Miraré Sunrise quan aparegui? Em temo que si. Primer, perquè a hores d’ara ja em pica la curiositat per com acabaran amb aquesta gallina dels ous cinematogràfics d’or. La … Continua la lectura de Eclipse

New Moon

Qui es gita amb nens, s’aixeca pixat. I qui comença a veure una saga per a quinzeanyeres, ja sap el que li espera. I és que si Twilight va ser lleugerament millor del que m’esperava, New Moon és tant dolenta com sospitava. Els actors continuen tenint una única cara com a ventall de registres expressius; els diàlegs es poden dividir entre intrascendents, tòpics i descaradament artificiosos; l’argument és perfectament previsible; i per últim queda el punt més tèrbol: el sucre arriba a nivells perillosos encara que no sigueu diabètics. Tot i això, toca reconèixer tres coses. La primera, l’efectivitat dels … Continua la lectura de New Moon