Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social 1936-1939

Entre el cop d’estat del juliol de 1936 i la guerra civil dins la República de l’estiu del 1937, a Catalunya principalment, però també a altres parts de la zona republicana, es va viure un experiment social únic a la Història: el somni anarquista.

Després de tots els anys del pistolerisme, el 19 de juliol va deixar la CNT i la FAI allà on mai no haguessin pogut arribar amb el seu esforç de propaganda: plenes d’armes, amb el control dels carrers, i la dreta atemorida. Tant és així que Companys, quan va reunir els seus líders per mirar d’organitzar el Govern i la situació en general, no va tenir més remei que admetre que eren els anarquistes qui dominaven la situació.

De tal manera que l’anarquisme va poder engegar el seu programa econòmic i social: col·lectivització massiva d’empreses i explotacions agrícoles i ramaderes, substitució dels ajuntaments per consells populars, creació d’un munt d’escoles per a adults, millora de la situació de les dones, etc. Per a la CNT i la FAI, implementar la revolució era més important que guanyar la guerra…

L’enfrontament dels estalinistes amb els altres comunistes i els anarquistes va decapitar la participació anarquista als òrgans de govern, però no va revertir les col·lectivitzacions, a les quals Josep Tarradellas ja havia donat cobertura legal. Durant aquells tres anys, l’anarquisme va poder ensenyar-li al món com funcionava la seva idea… en un ambient excepcional, de guerra, on pel carrer et trobaves patrulles armades i qui portava la cooperativa o el gerent de l’empresa, o bé tenia una pistola o sabia a qui demanar-la.

L’exposició [Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social 1936-1939](https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiufotografic/ca/noticia/propera-exposicio-grafica-anarquista-fotografia-i-revolucio-social-1936-1939_874851 "Exposició: "Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social. 1936-1939""), documenta la part amable d’aquests anys. És un recull magnífic de fotografies en blanc i negre que mostren les activitats econòmiques col·lectivitzades, les d’ensenyament, i un munt de dones fent coses que ni havien pogut fer abans, ni les podrien tornar a fer en molt de temps. I també hi ha un video que mostra la versió republicana del No-Do, on es veuen imatges de la vida quotidiana a Barcelona, explicada per la propagandística veu oficial. També podeu veure una petita mostra de l’activitat editorial anarquista: revistes, llibres i pòsters.

La llista de fotògrafs inclou estrelles com en Pérez de Rozas, reporters estrangers com la Kati Horna i la Margaret Michaelis, i també l’Antorni Campañà i un grapat d’imatges d’autors desconeguts. La CNT va fer un esforç explícit per a crear aquest conjunt documental fotogràfic, contractant els fotògrafs i també obrint una oficina on pagaven les imatges a preu de mercat.

Després d’un munt d’anys guardades a Amsterdam, ara podeu veure aquestes imatges a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona fins al 16 de maig.

Adient per a conèixer un passat que suggereix que un altre món és possible. Contraindicada per a idealistes sense una bona dosi d’esperit crític.

Salut i sort,
Ivan.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s