Un clàssic força divertit.

El temps és implacable amb la majoria de pel·lícules d’ara fa prop d’un segle, rodades amb un llenguatge (dels mitjans tècnics no en cal parlar) que té poc a veure amb l’actual. Tot i així, la majoria d’acudits de The Lady Eve (que a Espanya es va estrenar com Las tres noches de Eva) s’aguanten prou bé.

Si més no, en versió original. El doblatge passat per la censura, ves a saber què va fer en el seu moment.

El sensacional guió és del gran Preston Sturges i fa igual que moltes altres comèdies (l’exemple que sempre em ve al cap és Mujeres al borde de un ataque de nervios): una primera part que se’t fa llarga amb la presentació dels personatges i de la situació, i una segona on es desencadena la tempesta de gags. Amb l’afegit què al Segle XXI les coses s’acostumen a explicar més ràpidament.

Apunteu dos secundaris ben principals: Charles Coburn i Eugene Pallette. I en Henry Fonda, que es passa més estona al terra que dempeus. I per damunt de tots, la Barbara Stanwyck, que és al cel.

Si no voleu veure la pel·lícula sencera i preferiu només una mostra de les seves millors escenes, hi ha aquesta llista de Youtube.

Adient per a fans del David Mamet. Contraindicada per a contraris al matrimoni.

Salut i sort,
Ivan.