Anglaterra va guanyar Gal·les, de manera merescuda i lluint molt bones maneres en el seu tradicional joc de davantera.

El domini durant tot el partit va ser dels de la rosa, però durant la primera part els galesos van aprofitar les badades angleses i això els va permetre arribar al descans amb un bon avantatge. Les dues defenses havien aconseguit àmpliament l’objectiu de controlar els atacs rivals i els back three d’ambdós equips van preferir en tot moment les patades up and under abans que no pas les conduccions per a guanyar metres. La jugada actual en el rugbi actual és el placatge. I l’estadística final és clara: tots dos equips van fer més o menys els mateixos placatges, però Gal·les en va fallar alguns més.

La segona part va ser completament blanca. Els anglesos van afilar la seva defensa avançada i en cap moment van permetre les galopades dels dragons. Gal·les ho va intentar de totes les maneres, tirant a touche, patades profundes, up and unders, o percutint la línia; però els anglesos van romandre ferms en les jugades estàtiques i el back three va resoldre amb bona col·locació totes les emergències. I a l’altra banda, els continus atacs blancs van anar esquerdant la sempre atenta i coratjosa defensa vermella. Un assaig, un altre de correctament anul·lat i un parell de cops de càstig de Ford van consumar la remuntada i van fer palesa la superioritat anglesa.

Anglaterra aspira a tot i Gal·les, que ha fet bona impressió en defensa, sap que ha de millorar el seu joc d’atac i ampliar el seu registre tàctic.

Salut i sort,
Ivan.