A l’antiga Unió Soviètica els ciutadans acostumaven a sortir de casa sempre amb una bossa de la compra a la butxaca, per si de sorpresa detectaven una botiga que tingués assortiment dels productes que necessitaven. Els camarades envejaven el decadent capitalisme occidental, on els oprimits treballadors podien improvisar i comprar al tornar de la feina cap a casa i emportar-se els productes que volien del supermercat, simplement emprant una bossa de plàstic.

No sé si l’espantosa campanya Bossa caca és producte de reminiscències psuqueres o d’integrisme ecologista, però estic convençut que els eco-socialistes estan destruint molta de la feina de conscienciació en problemes ambientals que s’ha fet en els darrers anys.

Estic convençut que si es deixessin de consumir les tones i tones de plàstic que avoquem a les escombreries un cop tornem del súper el món seria molt més net. I la majoria de la gent ho sap. Però la gent no embruta per convicció, sinó per conveniència. La gent vol solucions pràctiques i barates, que li facilitin la vida. Tot el contrari del que sembla que vol fer el govern, primer emperrat en que la gent no necessita entrar o sortir ràpidament de Barcelona, ara capficat en que les entrades dels supermercats estiguin col·lapsades per un munt de carros de la compra, sense plantejar-se qui els vigilarà o els pisparà.

Segur que carregar-li el mort al consumidor és més fàcil que negociar amb les empreses, perquè els individus no tenen el poder ni el capital de les corporacions, però hi ha algunes coses que es podien haver fer en lloc d’aquest despropòsit. D’entrada, averiguar quin avantatge li troben els americans a les bosses de paper. Segurament és degut a la seva abundància de boscos. No sé si el paper reciclat podria emprar-se, ni si l’explotació sostenible dels nostres minsos boscos facilitaria la lluita contra els incendis estivals. També potenciar el reciclatge dels plàstics, facilitant-li la feina a la gent (heu provat de barallar-vos amb un contenidor barceloní per encabir-hi una vulgar garrafa d’aigua?) i reduint els costos a les empreses.

Si hem de canviar la cultura d’usos contaminants, i ho hem de fer, el que cal és convèncer la gent, no castigar-la encarint-li o complicant-li els actes més comuns de la seva vida.

Salut i sort,
Ivan.