Fa un munt d’anys que vaig veure el film, ara he pogut gaudir de la novel·la.
The Remains of the Day és una novel·la íntima en que el majordom protagonista fa balanç de la seva vida, repassa els seus valors i reviu alguns moments dels que se sent especialment orgullós … o no. És també el testimoni d’una época que s’ha esvaït, la de l’esplendor crepuscular de l’aristocràcia anglesa i la seva manera d’entendre la vida.
És una novel·la apassionant per l’streap-tease sentimental i vital que proposa. A més, es veu també molt clarament el canvi de mentalitat que va haver a la meitat del segle XX. Occident va canviar molt la seva manera de pensar entre que va començar la Gran Depressió i que va acabar la Segona Guerra Mundial. En el cas d’Espanya, la Guerra Civil.
Però el més interessant és com viu el protagonista el concepte de conciliació entre la vida professional i la familiar. Un tema que no pot ser més candent actualment i que aquí veiem des d’una òptica molt particular. Vivim un moment en que cada generació pateix la mateixa crisi: arriba un moment en que s’adona que els valors en que la van educar ja no són vàlids.
L’escriptura de Kazuo Ishiguro és càlida, elegant i mesuradament elaborada. Un autèntic plaer. I la traducció catalana (El que resta del dia, de Xavier Riu) és excel·lent, capturant el to exacte de la novel·la i del personatge principal.
Adient per assaborir una novel·la lleugera que convida a la reflexió. Contraindicat si busqueu una novel·la romàntica o un Upstairs & Downstairs.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!