Nuove Musiche

Rolf Lislevand és un intèrpret de llaüt, guitarra i tiorba habitual de les formacions de Jordi Savall que amb aquest enregistrament sembla que ha engegat una nova manera d’interpretar la música antiga.

Totes les crítiques que ha rebut aquest treball han estat excel·lents i han coincidit en destacar les credencials acadèmiques del músic norueg, per exemple les d’All Music Guide i NPR. Per a ser heterodox primer cal aprovar els exàmens, a Dalí no el van voler a l’Escuela de Bellas Artes.

La qüestió és que Lislevand ha aplegat un septet molt competent, on destaca l’harpista i cantant Arianna Savall, filla del mestre, que s’ha dedicat a interpretar el repertori de manera poc acadèmica, improvisant i afegint instrumentacions contemporànies. Com que jo no sóc gens purista i si una mica dur d’oïda, em limito a gaudir del resultat.

El repertori és festiu i els músics el toquen de manera lleugera, de manera que tots els que associen la música barroca (i la clàssica) a avorriment poden emportar-se una sorpresa majúscula. Abunden els passatges amb guitarra espanyola, reivindicant un lloc dins la música culta a la tradició musical que sovint s’ha marginat com a folclórica i prou, i també l’ús sincopat de la percusió. En alguns passatges he tingut la sensació de tornar a escoltar els vells àlbums de Steve Howe, potser no sóc l’únic que de jovenet escoltava Yes.

No sé que li haurà semblat a Savall, però a mi m’ha encantat. Si no falla la web de L’Auditori, sembla que al maig tindrem l’oportunitat d’escoltar-ho en directe.

Salut i sort,
Ivan.

Rolf Lislevand
Nuove Musiche
ECM, 2006.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: