Arxiu d'etiquetes: Vio

Mirades japoneses

Avui s’inaugura Mirades Japoneses, tercera exposició que fa la Vio. Com que sóc poc imparcial provaré d’anar al gra i no enrollar-me com tinc costum.

Malauradament, són només vuit fotos les que es penjaran avui al Café Monty. Malauradament, perquè jo que he vist la sèrie complerta sé que falten un munt d’imatges que donen context i completen la visió (necessàriament reduïda) sobre un país fascinant. Però les vuit imatges que podeu veure són molt bones.

A Mirades Japoneses no veureu les imatges més tòpiques. Ni el manga, ni els frikis, ni les selves de neó. Si que veureu un parell de geishes, però ja veureu perquè hi surten. També apreciareu el verd que s’arrapa a un país conegut per la seva tecnologia i no per la seva vegetació exhuberant. I veureu cares i cossos, de persones orgulloses i tranquiles. I trobareu la bellesa en els llocs més insospitats.

La cita (hi ha cava i picadetes) és a les 19:30h. Dir-vos que al Monty (Riera de Sant Miquel, 29 -veieu el mapa al link), a banda de wi-fi de franc hi ha un pantalla panoràmica, que la fotógrafa espera que estigui apagada …

Adient si teniu ganes d’imaginar-vos un país llunyà. Contraindicat si necessiteu respostes immediates.

Salut i sort,
Ivan.

PS: per exprés desig de la Vio, no he inclós cap imatge de l’exposició abans de la inauguració.

Igor Mitoraj

Queden pocs dies per aprofitar l’oportunitat de gaudir de les escultures d’Igor Mitoraj que hi ha exposades a Rambla Catalunya.

La Fundació La Caixa ha organitzat aquesta exposició a l’aire lliure, una iniciativa que espero que es repeteixi perquè em sembla una manera absolutament democràtica d’exposar l’art, a més del goig de poder-ne gaudir al sol ara que fa bon temps i hi ha molta llum.

Com podeu veure, les escultures estan inspirades en les de la Grècia clàssica, en temes mitològics, però barnisades amb el desencís propi de qui ha viscut (patit?) el segle XX. M’han transmés una sensació de grandesa caiguda, de civilització en declivi, que no sé si fa referència a la fi que van tenir els grecs en mà de pobles més barbars o del destí que ens espera a nosaltres en mans d’un imperi que ara mateix encara és en mans d’un irresponsable.

La Vio va fer un munt de fotos precioses en blanc i negre (les no tant precioses són meves). De l’exposició n’han parlat l’Avui i en Guillem Carbonell.

Salut i sort,

La becaina

A poc de venir a viure amb mi, la Yolanda es va comprar un puzzle. Com us podeu imaginar, el va començar amb molt d’entusiasme, però al cap de poc temps, també va començar a estudiar Ciencies Empresarials a la UOC.

Cadascú és com és i s’organitza les prioritats de la manera que considera més convenient. En el cas de la Yolanda, això ha significat que durant els anys que ella ha estudiat Empresarials el puzzle ha hibernat. Això no ha tingut cap mena d’importància per nosaltres, perquè la hibernació s’ha produit a sobre d’una taula que està en un extrem de la casa. Però, per a gent com la Caroline i el Paul o la Marian, que han passat alguna nit a aquella habitació, segurament ha estat una petita molèstia: s’havia d’anar amb molt de compte a l’obrir la finestra de l’habitació per no fer malbé la feina ja feta, i a les nits d’agost dormir amb tot tancat …

Però ara que la xiqueta ja és Diplomada, les prioritats han tornat a canviar i el puzzle s’ha despertat. Despertat i acabat, perquè divendres va posar la darrera peça. I ara el puzzle té el següent aspecte:

Radio City Workers Nap 1932

Suposo que aquesta conegudíssima imatge és un muntatge. Igual que la resta de la sèrie, que inclou fotografies dels mateixos protagonistes menjant entrepans, un grup més nombrós d’homes i dones menjant i xerrant, i un parell d’obrers jugant al golf. Tot a sobre d’una viga d’un gratacels en construcció i amb la big apple a sota. Però, tot i que la foto la coneix tothom, he estat incapaç de trobar cap referència d’autor (a una botiga de posters deia que aquestes fotos són anònimes) ni com es van fer.

O sigui que si algú em pot iluminar, li estaré molt agraït. Segons la capsa del puzzle, en anglès és coneguda com Radio City Workers Nap; en castellà és La siesta; en francès La sieste; i en italià Carpentieri, i dóna com a data de creació el 1.932.

Salut i sort,
Ivan.

Karneval: les fotos

La Nunuki (i em diuen que també la Py) reclamen més informació carnavalera … i sobre tot més fotografies comprometedores. En fi, que quan dues senyores et demanen quelcom, el millor que pots fer és complaure-les.

Ambient al carrerComencem deixant constància de l’ambient als carrers de Köln. Fixeu-vos en el percentatge de disfressats respecte del total de la gent. Aclareixo que els que apareixen en primer pla van disfressats de personal d’obra, no són treballadors.

Ambient a l'estació del tranvia.I això és a l’estació del tramvia. Aquí és una llàstima que la majoria de la gent porti quelcom d’abric a sobre, però és que heu de tenir en compte que quan surts d’un local t’has de posar alguna cosa per a no notar la baixada de temperatura. Tot i així no ens podem queixar del temps que ens va fer.

Ambient a una altra plaçaI aquesta és la plaça on ens va deixar el tramvia. No és que siguin fotos massa lluïdes, ho sé, però ja em direu què espereu d’una vaca que s’està movent enmig de tota aquesta gernació. Per allà enmig hi ha un parell d’abelles, una disfressa molt popular aquest any.

Ambient a la festa del centre culturalL’ambient a la festa era més o menys aquest. Això que veieu són les escales, un punt conflictiu on convergien els que anaven a buscar cervesa o salsitxes (també havia hamburgueses i steak tartar, no creieu), els que buscaven parella, els que cercaven la parella, els que buscaven desesperadament el bany (ai, la cervesa …) i els que volien canviar d’ambient musical. A l’esquerra, el grup de rock, quan ho amplieu igual es veu bé.

Grup musicalAquest és un dels típics grups que interpreten cançons de Carnestoltes. Estan actuant a un centre cultural, a la festa que ja he comentat a un altre article, i van tenir un èxit impressionant. La vaca de la primera fila no és cap de nosaltres dos: és una rossa avorrida que no va fer bona cara en tota la nit i va deixar en mal lloc el sindicat vacú.

Dos pallassosAquests dos no es coneixien (o això semblava) a priori, però la germanor del karneval, la nit, la música, els litres de cervesa i les ganes de festa fan … ja ho veieu el que fan. Va haver consens en afirmar que el de la dreta és clavadet al John Goodman. A vosaltres què us sembla?

Lenka & ClaudiaEl de Claudia és una disfressa típica: perruca lluent, vestit agoserat i a lluir somriure. La Lenka va d’astronauta.

La gataAquesta noia és italiana i els combinats (vodka/coca cola/red bull) que preparava la Lenka no li van sentar massa bé. A banda d’això, la disfressa de felina és una de les més populars entre les noies: hi ha les que es posen una samarreta leoparda i es maquillen una mica la cara, les que com aquesta mossa es queden en un punt intermig, i les que es vesteixen de cap a peu de tigresses. Miau!

Els quatre astronautes.Quatre amics (Ester, Lenka, Samuel i John) vestits d’astronautes.

La vaca descansaAra podeu riure de valent. A les tantes de la matinada m’agradaria veure-us a vosaltres a una festa que comença a una hora tant inhumana com les sis de la tarda. I després d’haver dinat no-recordo-què acompanyat d’un combinat amb vodka, red bull i coca cola. Mai no deixeu que una eslovaca us convidi a dinar … Els que us esteu demanant què és el que penja al davant, passeu a la següent foto.

El got de la cervesaAquest és l’estri que et permet portar i tenir la cervesa sense haver de menester les mans. Bé, cervesa o el que volgueu beure. Tothom el fa servir. Aquest era de goma, però n’hi ha de punt, de plàstic, de roba, llisos, estampats, fashions, horteres, … Compte que si queda poc líquid hi ha perill que bolqui i et taquis de birra. Parla la veu de l’experiència.

Les dues vaquetesI finalment, la constatació que jo no era la única vaca que es movia per Köln ara fa una setmana.

No sabeu el que costa paginar bé un article amb fotos a Blogger! El resultat és acceptable i prou, però crec que us farà gràcia.

Salut i sort,
Ivan.

Habemus lomo

Pels que encara no ho sabeu, una lomo és una càmera fotogràfica. No és digital, sinó de les de tota la vida.

Mireu l'ocell!

Lomo és una empresa d’òptica russa. Són els que van fabricar la primera càmera soviètica (1930) i tenen força acceptació amb telescòpis per aficionats, pel que es veu. La qüestió és que un dels seus models de càmera, la Lomo Kompakt (1982) ha esdevingut un model de culte. Des que el 1991 un parell d’austríacs van adonar-se per casualitat de les seves sorprenents possibilitats, pel món no han deixat de florir aficionats que es diverteixen fent fotografies amb aquesta càmera. És el moviment anomenat lomografia, que la Wikipedia explica molt bé i del que podeu veure el seu vigor a Espanya visitant la seva web oficial espanyola.

Somriu!

Clar, a la que l’empresa ha vist l’èxit comercial, ha fomentat l’afició, el contacte entre els fans i ha ampliat l’oferta. Jo volia regalar aquest Nadal una Lomo però m’ha estat impossible: a la botiga em van dir a finals de novembre que estaven exhaurides, que havia llista d’espera però que no comptés en tenir-la abans de març. Però, hi havia els altres models.

Yellow Is Beautiful

I entre els altres models a mi em va cridar especial atenció la FishEye 2. Bàsicament, es distingeix perquè la lent és un ull de peix i perquè pots posar-li un filtre de color al flaix. Si voleu veure una mostra del que es pot fer amb aquest aparell, podeu visitar la web del seu club de fans. Com us podeu imaginar, un cop la vaig haver comprada, pagada i portada a casa els meus sogres, vaig veure una Lomo Kompakt a l’aparador de Boada (la botiga de fotografia; no confongueu amb la cocteleria) al carrer Tallers. Com diria Don Federico, ¡manda huevos!.

Et sents vigilat?

Vam quedar amb Nunuki per anar a veure l’exposició de Hashem Al Madani i aprofitant l’avinentesa vam gaudir d’unes tapes sensacionals a un gallec del Paral·lel i vam estrenar la càmera diabòlica. Perquè una cosa tant divertida, que no engreixa i que hem comprat legalment, ha de ser pecat. Segur.

Autofoto

No sé si sortiran gaire fotos maques, però us prometo que pecarem molt.

Salut i sort,
Ivan.