Arxiu d'etiquetes: tecno-pop

Absolutamente (el concert)

Fangoria va montar el seu sarau al Sant Jordi Club. Va ser una festa i van triomfar.

Un concert de Fangoria és com una comèdia d’Almodóvar. Tot molt professional i molt petardo. Producció impecable; boys que ballen molt bé coreografies molt gais; un repertori incontestable i moltes ganes de passar-ho bé i fer-ho passar millor.

Alaska i Nacho Canut es van centrar en el seu darrer àlbum i van exhibir una part molt minsa del seu repertori clàssic. L’audiència vam gaudir inesperadament de Ni tu ni nadie, però vam trobar a faltar Electricistas, la nave espacial abandonada, o els Hombres que a mi tant m’agraden, i vam marxar amb ganes de més i sense explicar-nos perquè el gran clímax del concert es va reservar per a una versió de Nena Daconte.

Adient si tens ganes de passar-t’ho bé i ballar. Contraindicat per detractors de l’estètica gai.

Salut i sort,
Ivan.

Absolutamente

El llargament esperat darrer àlbum de Fangoria reprén la seva vessant més petarda.

Diguem que a Absolutamente Alaska pesa més que Nacho Canut. Això fa que el conjunt sigui molt més divertit que els anteriors treballs, on la innovació en música electrònica era més destacable que no pas la festa. Això si, els concerts de Fangoria mai no han deixat de ser una festa.

Absolutamente

Tant les lletres com les tonades de Absolutamente em recorden molt més els àlbums de Dinarama i fins i tot els Pegamoides que no pas CDs per a mí ara imprescindibles com Arquitectura Efímera o Naturaleza Muerta. L’exponent més clar és Las Walpurgis te van a llamar amb que s’obre Absolutamente, amb intro en directe i tot. També destaco En el centro del Universo, La pequeña edad de hielo i Gracias pero no d’entre la dotzena llarga de cançons. Com sempre, les balades són el més fluix del disc; Fangoria millora amb el ritme i la canya.

Adient per a qualsevol ballaruga que volgueu organitzar. Contraindicat per a mantenir la compostura.

Salut i sort,
Ivan.