Mestisatge i música negra són molts cops termes redundants, però quan escoltes la Dave Matthews Band són marca de fàbrica i sinònim d’una orgia musical.

Big Whisky and the GrooGrux King ofereix una dotzena de cançons presidides per la perfecta dicció de Dave Matthews i la percussió implacable de la bateria de Carter Beauford. Ritme i melodia convergeixen en un torbellí que arrastra primer les cames i després el cor.

Shake Me Like a Monkey és una explosió d’energia que et canvi instantàniament l’estat d’ànim i que quan acaba, miraculosament, apareix una altra del mateix pal, Funny The Way It Is. Per a facilitar l’audició arriba una balada dolça i potent alhora, Lying in The Hands of God, que com els dos talls anteriors té una sofisticació en els arranjaments sorprenent en una peça tant contundent. De moment ja hem escoltat jazz, rock, soul i blues i només estem a la quarta part de l’àlbum.

Why I Am es un bon mid tempo d’acompanyament. El nivell millora molt amb Dive In, un d’aquells temes que passen a ser atemporals i que cada tant descobreixes a la ràdio o algun anunci i et demanes de qui és. Spaceman torna a deixar respirar l’ànima, aquest cop des d’un ritme sincopat que a l’enregistrament és lent però marcat i que en directe sospito que convertirà la sala de concerts en pista de ball.

Per a cel·lebrar l’equador del disc arriba Squirm, una peça lírica i magnètica que no encaixa amb la resta i que a mi em recorda el simfonisme de gent com Yes o fins i tot el Kashmir dels Led Zeppelin, sense arribar a la duresa dels més contemporanis Dream Theater. Molt més divertida és Alligator Pie, la mena de cançó que haguessin signat els Aerosmith si fossin una banda de New Orleans. Seven, la darrera del tercer quart, és un farciment acceptable.

Big Whisky and the GrooGrux King acaba d’una manera molt més tranquila que com ha transcorregut. Time Bomb és una balada emotiva i amb un contrapunt enèrgic. Baby Blue ens porta pels camins del folk i el blues en una lànguida evocació de la infantesa. I l’àlbum acaba amb un génere tant tòpic com és la balada romàntica (You and Me), en aquest cas gens ensucrada i molt penetrant.

La Dave Matthews Band ha parit un àlbum més que recomanable: imprescindible.

Adient per a sortir de l’atonyinament de la canícula estival. Contraindicat si volieu aprofitar la canícula per a fer una becaina.

Salut i sort,
Ivan.