Arxiu d'etiquetes: rock

Watershed

No havia seguit amb gaire interès la carrera de k.d. lang fins ara, però aquest cinquè treball seu és molt recomanable.

Portada de l'àlbum Watershed, de la cantant canadenca k.d. lang

Si li doneu una oportunitat trobareu onze cançons molt ben cantades i millor embolicades. Un àlbum dolç amb un aire lànguid que convida al relaxament i una actualització de gèneres passats. Hi ha moments en que trobem rock o folk, però n’hi ha molts en que sembla que estiguem escoltant la banda sonora d’un film dels 50, només falta que entrin Bogart i Bacall per la porta i demanin un parell de Martinis.

Adient per acompanyar un sopar romàntic. Contraindicat si heu d’entretenir adolescents inquiets.

Salut i sort,
Ivan.


Purple Rain

Probablement, l’estribillo més tonto del rock, però una d’aquelles balades que tothom coneix. I una guitarra inacabable.

I si us pensaveu que la pinta de Prince & The Revolution és per fer-s’ho mirar, aquí us deixo una altra versió (magnífica) amb els grans Tom Jones i David Gilmour.

Salut i sort,
Ivan.


Speak Now World Tour

Què hi ha més engrescador que la música adreçada als adolescents? Òbviament, un àlbum en directe d’un concert amb tot de teenagers cridant.

Portada de l'àlbum de Taylor Swift Speak Now World Tour

La Taylor Swift està triomfant seguint les passes de cantants com Sheryl Crow, Jewel o Faith Hill. Els referents ens diuen el que podem esperar de la seva música: barreja comercialment assenyada de géneres populars, balades molt ensucrades, melodies simples, ritmes molt vius i cap ni una excentricitat.

A la fòrmula la senyoreta Swift li afegeix una veu acceptable i un cant net. Les seves composicions són senzilles i directes, parlen d’experiències majoritàriament romàntiques amb les que el seu públic s’identifica o entén fàcilment i li afegeix més pebre que la Sheryl, menys sucre que la Faith (això és fàcil, d’acord) i un repertori molt més pla que la Jewel. En resum, la versió estadounidenca, femenina i formal dels Hombres G.

Speak Now World Tour sóna molt bé. Entreté força i no hi ha gaire parlaments que destorbin. Això sí, les mescles han afavorit ¿massa? els xiscles entusiastes del públic. Portada per la força del directe el pop s’apropa al rock i el country queda reduït a la mínima expressió. La primera part de l’àlbum és molt més canyera i després arriben el set acústic i els homenatges als referents californians, especialment una versió molt bona del clàssic de Kim Carnes Bette Davis Eyes.

També, veient el que s’ha publicat a Youtube, la noia té una escenificació molt i molt quica.

Els referents també assenyalen el que pot esperar la Taylor Swift a la seva carrera: baixades als inferns de les vendes baixes i l’escassa popularitat, esfereidorament vertiginoses quan vens dels cims de vendes i la ubiqüitat als mitjans de comunicació. L’èxit comercial és tant llaminer com efímer.

Adient per acompanyar el viatge cap a la platja. Contraindicat si el concepte àlbum en directe us transporta mentalment a Köln o el Japó.

Salut i sort,
Ivan.


Working on a Dream

Hi ha una raça de rockers que no enganyen, que sempre et donen el que esperes, el mateix. Independentment de la seva qualitat o tendència estilística, gent com Rosendo, John Mellencamp, els AC/DC, J.J. Cale o també The Boss.

Portada de l'àlbum de Bruce Springsteen Working on a Dream

Aquest enregistrament de Bruce ofereix una dotzena de cançons que no assoleix el nivell d’excel·lència que acostumava donar fa uns anys, però que tampoc no constitueix cap taca en la seva reputació. Simplement no sempre és possible construir un gran àlbum i Springsteen ha preferit publicar-ne un de decent abans que no guardar-se’l i veure com al cap d’un temps esdevenia un bootleg molt apreciat.

No hi ha grans sorpreses ni novetats. A Good Eye m’ha semblat detectar una vena metal que no li surt gaire sovint; i a Queen of the Supermarket m’he trobat per un moment recordant els arranjaments de Meat Loaf. A banda d’això m’han agradat especialment Tomorrow Never Knows (de la que Mark Knopfler faria una gran versió), les intenses What Love Can Do i Life Itself, i la reflexiva The Wrestler.

Quanta gent pagaria per patir la mala forma de Bruce!

Adient per gaudir d’una bona estona amb rock sense pretensions. Contraindicat si no sou fans de l’estil Springsteen.

Salut i sort,
Ivan.


The Unfinished Sympathy

Un article que en el seu moment no vaig escriure i que avui si que publico és aquest acomiadament a una banda que ha mort sense haver arribat a explotar.

Durant déu anys els The Unfinished Sympathy m’han semblat el millor del rock espanyol i probablement del millor també a nivell mundial. També cal dir que són temps molt dolents pel génere, però em costa recordar bandes amb cinc àlbums notables en la darrera década.

Dos diumenges seguits enyorant bandes dissoltes. Uf! Clar que millor això que no confiar en les novetats que poden aportar les ressurreccions dels Van Halen originals o els Black Sabbath de l’estrella dels realities Ozzy Osbourne

Salut i sort,
Ivan.


The Big To-Do

Els Drive-By Truckers tornen a Lo Bloc amb un molt bon àlbum de rock.

Portada de l'àlbum The Big To-Do, dels Drive-By Truckers.

Són tretze les cançons que formen aquest The Big To-Do, i en elles predomina clarament el rock. Si anteriorment m’havien cridat l’atenció per la revitalització del country, amb aquest àlbum els Drive-By Truckers han canviat de vorera i han parit un conjunt molt vital però que poc té a veure amb el génere que els va donar fama inicial.

Superada la primera sorpresa, The Big To-Do ens planta al davant d’una bona col·lecció de cançons, poques sorpreses però molt poques decepcions. És un disc que s’escolta bé i acompanya millor. Vivim temps molt decebedors pels que estimem el rock, un bon àlbum del génere no és com per deixar-lo passar.

Adient per a donar-te canya quan estàs fent alguna feina repetitiva. Contraindicat pels alèrgics a la guitarra elèctrica.

Salut i sort,
Ivan.


El último de la fila

Mai no van tenir imitadors, però han tingut molts fills. El primer és mostra de la seva originalitat; el segon de la seva influència.

Algunes de les que més m’agraden són aquestes:

Em va saber molt greu no poder-els dir adéu en un concert de comiat.

Salut i sort,
Ivan.


Sopa de Cabra

Tot i que ells cantin que mai no és tard per tornar a començar, no m’ha vingut de gust anar a veure els Sopa de Cabra en concert.

Quan estaven en actiu tenien alguna cosa, no puc dir el què, que impedia que me’ls prengués de debó. No eren una banda de rock de debó, anaven de. En canvi, els he trobat molt a faltar durant tots els anys que han passat. He valorat la frescor, la poca-vergonya, les melodies i algunes lletres simples i tòpiques però ben aconseguides.

Dels Sopa em queden un bon grapat de cançons, els records d’un parell de concerts, de tots els cops que els espanyols em van preguntar si el seu nom era una expressió catalana amb algun significat, i l’excel·lent antidepressiu què és el seu himne a l’Empordà, però especialment una grandíssima cançó:

Salut i sort,
Ivan.

Bola extra: el cover acústic d’Amaral.


Defying Gravity

En el nostre país Keith Urban és més conegut per ser el marit de Nicole Kidman que no pas pel seu talent musical.

Keith Urban - Defying Gravity

La veritat és que Defying Gravity no m’ha semblat prou bo com per tirar cohets, però si com per compartir-lo amb vosaltres. És una mostra típica d’aquest pop-rock americà, més lleuger que l’AOR i Bon Jovi, del qual el màxim exponent fins ara era el canadenc Bryan Adams.

Keith Urban tampoc no va nàixer als EUA, però sóna com si ho hagués fet. De la dotzena de talls m’han agradat molt més les peces ràpides i rítmiques que no les balades, que m’han semblat massa ensucrades pel meu gust. De les més mogudes, Kiss a Girl, Sweet Thing, Hit the Ground Running o I’m In poden animar-vos sense problemes.

Adient per a passar l’estona de manera entretinguda. Contraindicat per a necessitats de grans emocions.

Salut i sort,
Ivan.


Guitar Heaven

Carlos Santana té els nassos de publicar un àlbum versionant cançons mítiques de guitarristes llegendaris.

Carlos Santana - Guitar Heaven

No és que Carlos Santana no sigui un excel·lent guitarrista, allà queda el seu extraordinari Supernatural per acreditar-ho, però mai no ha assolit l’estatus de guitar hero que si tenen Eric Clapton, Ritchie Blackmore o Mark Knopfler, per esmentar tres de carreres molt dispars.

I no serà aquest Guitar Heaven el que li farà guanyar un gram més de prestigi. Primer, perquè la guitarra de Santana en cap cas millora i només en alguns fan ombra a les versions originals. A més, les cançons originals han esdevingut mítiques no només pels seus solos de guitarra, sinó també per l’acompanyament, i per exemple Photograph i Smoke On The Water queden molt aigualides al no tenir un cantant a l’alçada.

Tot i això, li he de reconèixer a Santana que té els pebrots de fer el que ningú més: versions semblants a les originals de totems del rock com Smoke On The Water i Whole Lotta Love. I aquesta ha estat per mi la gran sorpresa de Guitar Heaven, que la selecció no s’ha basat en els guitarristes que va escoltar Santana en la seva època de formació, sinó en els seus competidors durant la seva carrera, allunyant-se del From The Craddle de Clapton i altres homenatges i back to basics habituals. Per cert, les que més m’han agradat són les versions de Fortunate Son i While My Guitar Gently Weeps.

La selecció, òbviament molt discutible, s’ha cenyit a l’àmbit del rock i per tant ens quedem sense saber quins guitarristes de jazz o música llatina han impressionat Carlos Santana. Sense menysprear cap de les eleccions que ha fet i sense pensar-m’ho gaire, jo trobo a faltar Comfortably Numb, Purple Rain, Like a Hurricane, Selling England By The Pound, o Telegraph Road. Però això, naturalment, és la meva elecció.

Adient per a revisar un grapat de clàssics sempre recomenables. Contraindicat per mitòmans intolerants.

A Spotify podeu trobar tant l’àlbum de Santana com la majoria d’originals (a excepció de la dels Beatles). A la llista he afegit tres bonus track que crec mereixen la pena.

Salut i sort,
Ivan.


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 141 other followers