Arxiu d'etiquetes: restaurants

Just Eat

Gràcies a la gent de Bloguzz hem provat el molt interessant servei Just Eat.

Logo de Just Eat

Just Eat permet encomanar menjars a restaurants de la teva zona. Tu li dius on vius i ells t’ensenyen un llistat de restaurants que serveixen a domicili a aquesta àrea. Com que vivim a Barcelona ciutat, hi una un munt de restaurants que atenen el nostre codi postal, amb varietat de tipus de cuina i de preus.

Nosaltres vam optar per la cuina japonesa i concretament pel restaurant Sushi Bo. Del servei del restaurant només podem parlar bé: la teca era de qualitat correcta, el preu era ajustat al que vam demanar i l’entrega es va efectuar vint minuts abans dels cinquanta que va anunciar la web al confirmar la comanda.

I de la web també puc parlar bé. La informació es presenta de manera àgil i clara i quan vas a fer la comanda no t’entretenen amb romanços, sinó que pots anar per feina. L’únic inconvenient és que si no has activat cap filtre, per exemple pel tipus de restaurant, el llistat de tots els restaurants abruma una mica.

Salut i sort,
Ivan.


La muscleria

L’especialitat és el musclo, però també podeu menjar amanides, torrades i algunes tapes, principalment marineres.
Les tapes que vam prendre em van semblar prou correctes. Jo em vaig demanar uns musclos al vapor cerveser que estaven més picants del que m’esperaba, però prou bons. I els que van sortir amb la closca tancada no eren tants. En definitiva, la teca justifica la visita.
I demaneu el vino turbio, una autèntica delícia.
Preu moderat, bon ambient per anar amb colla i de postres un tiramisú casolà força bo.
La Muscleria està a Barcelona, a la cantonada dels carrers Bruc i València.
Salut i sort,
Ivan.


Icho

L’Icho és un restaurant japonès que tenia al punt de mira des que el van obrir. El fet que estigui a una zona complicada, que ara hagi un munt d’altres japonesos interessants, i el seu nivell de preus, tant alts com la qualitat del menjar, han endarrerit el tastet.

Però, aquest estiu fan una oferta de dimarts: un menú (seixanta euros, comptant l’IVA) d’autor el serveixen en 2×1. En aquest país els preus no baixen, però les ofertes no deixen d’augmentar.

I cap allà vaig anar molt ben acompanyat. La teca excel·lent, el lloc encantador, el servei prou bo i el menú deliciós del començament al final. Tempures d’avocat, de llagostins, sushi, sashimi, verduretes vàries, vedella amb foie (extraordinari!) i més platets que no recordo. Fins i tot em va agradar la pasta de te verd, això ja té mèrit.

A la banda negativa, el malta japonès Nikka de 10 anys està força bé però el cambrer el va servir amb gel

L’anécdota de la nit la va posar un grill que es va instal·lar sota el taulell del cuiner. A nosaltres ens va semblar entranyable, els que eren prou del taulell volien exterminar l’insecte, i el cuiner el protegia adduint la bona sort que es creu que transmeten.

En definitiva, l’Icho BCN m’ha agradat molt.

Salut i sort,
Ivan.


Sikkim

Em penso que altres cops ja he malparlat de la moda en els restaurants de Barcelona: molta innovació en disseny i la teca, justeta.

El Sikkim és un restaurant d’aquesta mena. S’han deixat el pressupost en la decoració del local, inspirada en ambients indis i en les catacumbes romanes (beneficiant-se d’uns magnífics murs de la part antiga de Barcelona) o, millor dit, en el sou de l’interiorista, prou hàbil per a crear un ambient d’allò més suggerent amb quatre canyes barates ben posades.

I el que compta? És a dir, el menjar? Doncs a hores d’ara, res de l’altre món. Gràcies a tota la immigració que hem rebut a casa nostra ja fa temps que ni el menjar hindú, ni l’àrab, ni les diverses varietats mediterrànies ni asiàtiques tenen gaire d’exòtic. Tot prou bo, però de sorpresa ni una, ni per bé ni per malament.

El preu està d’acord amb la decoració. És el que esperes quan vas a un lloc guais, però també fa ràbia saber que a dues cases al costat el mateix sopar et costa la tercera part, hi ha el doble de llum i els cambrers són igual de simpàtics.

Adient per una primera cita (l’ambient és íntim i molt acollidor). Contraindicat a final de mes.

Salut i sort,

Ivan.


Via Fora!

Gràcies al meu amic Jordi he descobert que fa quinze anys que hi ha una cadena de restaurants independentista.

Continue reading


Aladdin

Aladdin és un restaurant libanès que hi ha al Passeig Gaudí, nº50, de Barcelona.

Continue reading


Jazz al Laie

Dijous hi ha la darrera oportunitat de poder gaudir dels sopars amb jazz que organitza Laie, al seu local de tota la vida, a Pau Claris gairebé cantonada amb Casp.

Nosaltres vam poder gaudir del de fa dues setmanes. Jon Robles al saxo, David Mengual al contrabaix i Jo Krause a la bateria van fer una interpretació moderna d’un recull d’estàndars jazzístics. Música excel·lent i un acompanyament molt agradable per l’àpat.

Per sopar podeu escollir entre la carta habitual del local o una degustació de cuina cajun pel molt raonable preu de 24.50€ (begudes a banda). Avís important: no creieu que el fet que sigui sopar degustació vol dir que passareu gana. Jo vaig sortir del sopar que més aviat necessitava una grua que em portés.

Tot plegat en el discret i elegant ambient del Laie.

Salut i sort,


És

Hi ha noms que resulten fàcils de recordar però incòmodes d’utilitzar. Avui parlem d’un restaurant que es diu És.

Pel que acostumen a ser els restaurants moderns, És té una carta relativament àmplia. A més, ofereix menús tant en horari de migdia com de nit. Poder sopar un dissabte la nit a preu de menú és un luxe a Barcelona. Plats variats sense que puguis catalogar la cuina amb cap de les etiquetes habituals. Hi ha peix, carns, carpaccios, verdures i fruites exòtiques, plats catalans i d’altres internacionals. Ideal per a portar un grup i que tothom pugui trobar quelcom del seu gust.

El menú que vam gaudir consistia en un entrant, un primer, un segon i postres, i incloïa també l’aigua o el vi. [Actualització: Tot per menys de vint euros.] Suposem que el vi era una copa per persona de vi de la casa, tot i que nosaltres vam preferir demanar un parell d’ampolles de vi de la carta. La carta de vins pica una mica més, però res que se’n surti del que és normal avui en dia.

Qualitat del menjar i dels vins: molt correcta. Tothom va quedar satisfet, però jo que sóc un perepunyetes vaig trobar que tot ho amanien de la mateixa manera: molt vinagre balsàmic i molt poc oli d’oliva. La cuina, per cert, és a la vista de tothom que es vulgui acostar.

Servei atent i simpàtic. Són pocs i això resulta en que de vegades triguen una mica, però els veus que van corrent de banda a banda.

La decoració és molt semblant a la del Carmelitas: parets i mobiliari blanc amb detalls vermells. Però És està molt més il·luminat. Allí on Carmelitas busca la parella o el petit comité, És s’alimenta dels grups d’amics, sense que per això hagis de patir un soroll massa fort.

Com diria el general McArthur, tornaré.

Salut i sort,

PS: Gràcies a Vio per la foto.

És
c/ Doctor Dou, 14
08001 Barcelona
Tel. 93 301 00 68
restaurant_es@yahoo.es


PARCO

Tornem a parlar de restaurants. Avui li toca al PARCO.

Dimecres passat vam anar a cel·lebrar el meu aniverari a aquest restaurant que no fa gaire va obrir al costat del cinema Casablanca, als Jardinets de Gràcia. Malauradament, cap de les tres fotógrafes oficials (Vio, Nunuki i Begobel) va portar la seva càmera i no hi ha constància gràfica de l’esdeveniment, o sigui que no us puc posar cap foto del local.

Els habituals del blog ja sabeu que m’agrada molt la cuina japonesa. A PARCO vam poder gaudir d’un excel·lent sushi i bones mostres de sashimi i maki. Vam demanar un variat de tots tres per a compartir entre els cinc que érem i després cadascú va demanar-se un segon. L’oferta consisteix només en plats japonesos, no hi ha cap escapada occidental, però havent nuddles i tempura no crec que això sigui massa problema per ningú. Tots els plats van agradar molt.

El servei va ser molt amable, cordial i eficaç. Són cambrers joves i es nota que el lloc és nou i encara hi ha il·lusió.

El punt original de PARCO és que no només és un restaurant japonés, també és un local lounge. Allà on els japonesos posen una iluminació lluminosa i diàfana, PARCO ofereix llum indirecta i un ambient íntim; en lloc de parets i mobiliari de colors clars o directament blanc, tot és fosc; i en lloc de cadires o el tatami i taules tradicionals japoneses trobem sofàs i sillons. La música també era lounge, i pel meu gust estava una mica massa alta.

També cal dir que a Barcelona quan es posa de moda alguna cosa, tothom ha d’apuntar-se a la moda. Ara mateix la moda són els locals lounge, i sembla molt difícil trobar algun lloc nou que s’escapi d’aquesta dictadura.

El preu, que incloïa també una ampolla de vi blanc, les postres i vàries cerveses, va ser de trenta euros.

O sigui que ja tenim un altre bon japonès pel centre, i a més no pica massa.

Salut i sort,
Ivan.

PARCO
www.parcosushi.es


Matsuri

El Matsuri és un restaurant asiàtic, bàsicament vietnamita, que hi ha al carrer Regomir, nº1. El problema que té és que també es un restaurant japonès que hi ha al carrer Regomir, nº1.

No feu aquesta cara de sorpresos, que de seguida us ho explico. Resulta que Nunuki ens va proposar anar a sopar al Matsuri, restaurant asiàtic. Vam quedar de trobar-nos allà mateix i, com que vam arribar nosaltres abans, ens vam posar en el que semblava el Matsuri. Com que vam arribar des del carrer Ferran, vam entrar al japonès.

Resulta que hi ha dos restaurants un al costat de l’altre, que tenen la mateixa adreça (o si més no l’escriuen igual a les respectives targetes), que es diuen igual, que es comuniquen per dins mitjançant la cuina, que és comuna, i que permeten que els clients d’un puguin demanar de la carta de l’altre, però les cambreres els consideren dos restaurants diferents, i les reserves són per un o per l’altre. Concretament, Nunuki havia reservat a l’asiàtic. Però això és un petit detall que les cambreres no sempre expliquen als clients. Us podeu imaginar la nostra sorpresa quan vam rebre una trucada de Nunuki, que arribava des de Comtessa de Sobradiel i estava davant de l’asiàtic, dient que acabava d’arribar al Matsuri i que no ens veia.

Resolta la confusió, era qüestió de passar a disfrutar del sopar. Erem tres i tots tres vam demanar dos plats i postre, a més de compartir una ampolla de vi blanc (un xarel·lo de Sumarroca) i una altra d’aigua. Ens va costar en total uns 76 euros, havent demanat una sopa, un plat d’arrós, dos plats de verdures, un de maki i un de sushi (de tonyina i de salmó, res de l’altre món).

El preu és ajustat i la qualitat del menjar és més que correcta, però el que mata el lloc és el servei: lentíssim. Entre plat i plat donava temps a parlar de tot i acabar avorrit. I per a demanar el compte i poder pagar, igual. Vam entrar a les deu, a dos quarts d’onze teniem les cartes, i vam acabar pagant a dos quarts de dues, i no és que ens dediquessim a petar la xerrada després de les postres, perquè ja ho haviem estat fent mentre esperàvem la teca.

En fi, que és un bon lloc però cal que aneu avisats.

Salut i sort,
Ivan.

Matsuri
c/ Regomir, 1
Barcelona
www.restaurant-matsuri.com