Posts Tagged ‘pop’
El tercer àlbum en anglès de l’estrella pop japonesa Utada Hikaru ni molesta ni et millora la vida.
This Is The One és un típic àlbum de cantant pop anglosaxona: algunes balades, algunes cançons amb més ritme, gens d’arestes i una única sorpresa, un homenatge a la cançó principal de Merry Christmas Mr. Lawrence de Sakamoto.
La [...]
Vaig descobrir la Marisa Monte a començament dels 90, quan els diaris van escriure sobre ella arrel del seu debut al Grec.
Les crítiques, tant sobre el seu primer disc com sobre la seva veu, eren fabuloses, i no vaig deixar passar gaire temps abans no em vaig comprar el seu primer [...]
Darrer àlbum dels The Unfinished Sympathy, que continua sent la meva banda favorita.
The Unfinished Sympathy van començar practicant un rock dur amb prou sentit musical i lletres interessants com per a discutir la simplicitat de l’etiqueta. Com Dover, han fet l’evolució des del rock més trallero fins el power pop més [...]
El darrer àlbum de Depeche Mode és una banalitat impròpia de la llegenda del grup.
La paraula que més em ve al cap després d’escoltar repetidament Sounds of the Universe és avorriment. No hi ha sorpreses, no hi ha idees noves, no hi ha divertiment.
Si que hi ha algunes cançons que no estan malament (Miles Away, [...]
Fangoria va montar el seu sarau al Sant Jordi Club. Va ser una festa i van triomfar.
Un concert de Fangoria és com una comèdia d’Almodóvar. Tot molt professional i molt petardo. Producció impecable; boys que ballen molt bé coreografies molt gais; un repertori incontestable i moltes ganes de passar-ho bé i [...]
El llargament esperat darrer àlbum de Fangoria reprén la seva vessant més petarda.
Diguem que a Absolutamente Alaska pesa més que Nacho Canut. Això fa que el conjunt sigui molt més divertit que els anteriors treballs, on la innovació en música electrònica era més destacable que no pas la festa. Això si, [...]
No és cap novetat ni cap problema que us costi llegir el nom del disc el primer cop, ja que qui el signa fa trenta anys que fa servir una signatura llegendària: composed, arranged, performed and produced by Prince.
Ho diré directament: LOtUSFLOW3R és una Obra Mestra. Amb majúscules. No estic parlant d’un excel·lent àlbum com [...]
Jo sóc molt més de rock que no pas de pop, però el tercer treball de Dido és un dels àlbums que amb més ànsia he esperat en molt de temps.
La cantautora anglesa continua amb el seu pop senzill, animat, i tendre. Lletres romàntiques, ambient chill out i uns acuradíssims arranjaments continuen sent la marca [...]
Hi ha bandes que tenen noms originals, però difícilment més originals que el de Joan as a Policewoman.
Si aconseguiu aquest disc, no us deixeu enganyar per la primera cançó, marcadament melancòlica. Al disc hi ha 10 cançons, des de la divertida Magpies fins a l’etérea Start of my Heart, passant per la impressionant To America [...]
Ja fa vint anys del primer àlbum de la Tracy Chapman. Escoltant el seu darrer enregistrament m’alegro molt d’haver pogut sentir tota la seva trajectòria.
Igual que el seu primer i exitós enregistrament, aquest àlbum està manufacturat amb una aparent i colpidora simplicitat: veu, guitarra i molts pocs detalls més, igual però molt més animat [...]
-
Comentaris Recents
izu a The Remains of the Day (la… jose antonio el de G… a 10 + 1 plaers Francis black a 10 + 1 plaers francis black a This Is The One Ivan a This Is The One blogs
